Ens dóna la impressió que narrem la mateixa jornada una vegada i una altra repartida en el temps. Avui ha tornat a sorgir el debat sobre la llista unitària que acaba reduint-se a la llista de CiU i ERC, o de l’actual hereu convergent més ERC. No ens cansarem de repetir que, una llista amb absolutament tots els actors independentistes, a més sumant tot l’independentisme que corre escampat per Espanya, seria una gran idea. La gran coalició independentista. Però un acord d’aquestes característiques s’ha de bastir molt discretament entre bambolines, com es creen els acords més creïbles de tots.
En una entrevista a Catalunya Ràdio des de Waterloo al president Puigdemont, Mònica Terribas li ha preguntat si estaria disposat a ser el número 2 d’Oriol Junqueras. Puigdemont primer assenyalant que improvisava, ha dit que sí, després ho ha dit “en ferm”. I, com passa en aquestes situacions, les xarxes s’han escalfat, i les direccions dels partits han anat tot el dia de corcoll. Aquesta vegada menys, perquè tothom està cansat de l’agre debat. Uns assenyalen la jugada mestra, els altres estan convençuts que Puigdemont mira les enquestes i al veure-les lluny dels seus interessos, llença l’ham per tornar a desgastar el rival i mirar de capgirar enquestes, com feia Mas. I mentrestant, Otegi signa la proposta (de fet, ja la va pronunciar l’altre dia al FAQS), i la CUP es desmarca.
Si anem a veure què diu el reglament, les eleccions europees, en territori espanyol (sí, encara) es regeixen per la llei electoral espanyola, la qual cosa vol dir que Puigdemont es podria presentar com al 21D, però hauria d’anar a Madrid a recollir l’acta. Per la qual cosa estarem altra vegada allà mateix, fent-nos les mateixes preguntes de sempre: com es suma més? De què servirà una llista amb el president si no podrà ser eurodiputat? Quina és la relació real entre Junqueras i Puigdemont? Si no hi ha llista unitària, val la pena un nou ‘GALEUSCA’?
De tot això, el que hauria de saber el president és que si realment persegueix l’objectiu que hi hagi de debò una llista unitària, i no desgastar novament el seu rival, no ho està fent massa bé. Sabent les reticències (ja des de l’època de Mas) d’ERC en la matèria, s'hauria de plantejar que traslladant el debat a allò públic només aconseguirà reforçar el ‘No’ d’una ERC que, a més, es defensarà orgullosa de tota la gentada que la torni a assetjar per les xarxes, i més després del desgast del darrer any. Per tant, si es vol que la proposta reixeixi, a banda d’intentar convèncer la CUP, la qual cosa sembla impossible, s’hauria de tornar a la tranquil·litat que dóna ser lluny dels focus mediàtics, i negociar de tu a tu amb calma, al mateix temps que s'enraona sobre la resposta de país que caldrà donar en uns mesos quan surtin les sentències de l'1O.
