Quasi totes les coses que passen tenen un motiu o una causa per succeir d’una manera determinada. Un accident de cotxe, un infant lesionat per anar en cotxe sense cadira de seguretat, un adolescent que se suïcida, una parella que se separa, una persona que es mor de fred, una persona que emmalalteix de fam, un aturat que es deprimeix, etc. Tot són fets que tenen una causa per haver-se produït. I les persones més responsables són les més properes, siguin familiars, professionals o empresàries. Aquestes persones no podran solucionar el seu problema de consciència, responsabilitzant els altres, els més llunyans, qui sigui menys ells. Si ho fan, seran considerats com a persones boges, que han perdut el cap i que no hi són totes, que pateixen amnèsia, ignorància o que tenen molta maldat. Normalment cadascú assumeix la responsabilitat que li pertoca i si no ho fa, algú o alguna institució castiga la seva irresponsabilitat.
Però què passa amb els polítics? Ah, això és una altra cosa. És una casta diferent. Aquests sempre neguen la seva responsabilitat. Aquests són uns vertaders irresponsables. Canviï la pregunta de l’inici d’aquest paràgraf. Però què passa amb els polítics del PP a les Illes Balears? Què passa amb aquesta tropa (com diria Aznar) tan irresponsable? Per què faig aquestes preguntes? Perquè s’han passat tota la legislatura eludint la responsabilitat del seu mal govern. Si no han solucionat els problemes ha estat perquè els polítics anteriors, el tripartit o el multipartit ho va fer tan malament que encara se’n paguen les conseqüències; si fan alguna cosa que suposa un problema, la culpa la tenen els que els varen votar, els que els varen concedir majoria absoluta, i que eren aquests que volien crear el problema. Si els mals resultats d’unes eleccions no es poden atribuir als governants anteriors ni als electors, ara resulta que els culpables són els que governen a Madrid, que són del mateix partit, i que s’han vist obligats a retallar, perquè els governants anteriors ho varen fer molt malament. Superarien els informes Pisa molts dels seus votants, que no descobreixen tanta estultícia, tanta incapacitat, tanta immaduresa política i tanta estupidesa? No se n’adonen que encara han tengut molts més vots que els que es mereixen? No saben que han tengut menys votants que assistents a una manifestació que protestava pel mal govern?
Com és possible que apareguin pel Parlament dient que no canviaran la política que fan, que no modificaran la seva manera d’actuar, que han fet més de 70 reunions amb els docents (no saben que una reunió on es diu que no modificaran cap lletra del que duen escrit no és una reunió; no saben ni volen saber que una reunió on diuen que no poden prendre cap decisió, perquè això és cosa d’un superior que no hi és, no és una reunió), que continuaran igual i no acceptaran cap tipus de diàleg, amb el que suposa dialogar, i que els altres polítics riguin o aplaudeixin aquestes paraules buides i inútils?
Per què deixa que a la Comunitat Autònoma d’on és el primer responsable polític hi hagi una persona en vaga de fam i en perill de perdre la vida o d’adquirir alguna malaltia irreversible? No pot donar la culpa als altres, li ho han comunicat per activa i per passiva. En Jaume Sastre li ha fet a saber que aturarà la vaga de fam si es posa a dialogar amb els docents, dialogar amb el sentit que té aquesta paraula. Deixi d’excusar-se amb els vots, que tanmateix quan els ha convengut no han complert el programa electoral. I en el programa no existia cap promesa d’emmerdar l’ensenyament públic com ho ha fet, i amb persones que no tenen ni idea sobre què suposa educar la població del futur. Fins ara, ha aconseguit que tres persones facin vaga de fam. Què espera? Que siguin tots els docents els que en facin? Què vol? Que s’acabi el curs amb una vaga? Vol provocar un aprovat general? Desitja que el curs vinent no comenci? Quin respecte té per l’ensenyament en general? I per l’ensenyament públic? Demostri que el seu partit té uns polítics governants que saben fer alguna cosa més que riure i aplaudir els seus caps. Deixin de fer el sord i el cec al clam de la comunitat educativa i converteixin la seva xerrameca insulsa en diàleg.
