Darrerament, en la galaxia independentista es parla i es comenta molt (massa, al meu entendre) sobre la necessitat d’una llista única, però aquesta discussió s’utilitza com a arma llançívola amb finalitats molt partidistes; cosa que jo crec que no agrada al poble en general, a la genr del carrer que vol avançar, el més depressa possible, cap a una república catalana que signifiqui un país més just i més lliure. De fet, al meu entendre el que cal és unitat d’acció per “blindar” uns objectius comuns i unes polítiques d’inclusió i cohesió social de debò .
Cal tenir molt present que davant d'un panorama desolador de l'Estat espanyol, d'involució política ultrajacobina, repressió judicial i censura de premsa exacerbada, amb unes institucions europees encara molt adormides, que no acaben entendre el contenciós català -ni saben, ni coneixen la veritat del que està passant a Catalunya- els soparts grocs solidaris s'han demostrat ser una bona eina – d’unitat d’acció e4fectiva- per omplir les caixes de solidaritat (que bona falata fan ) i lluitar, cívicament, contra una aberració política i judicial, anomenada presos polítics catalans . A més, voldria posar l’exemple (d’unitat d’acció real i efectiva) el darrer sopar groc solidari, celebrat a Llançà (Alt Empordà) el passat divendres 12 d’abril al Restaurant Beri , en què els dos convidats i alhora els dos caps de llista per la circunscripci´ño de Gitrona -Jaume Alonso Cuevillas per Junts per Catalunya i Monserrat Bassa i Coll per ERC – van tenir una actitud exemplar, perquè tot i ser candidats de dos forces polítiques diferents van mantenir un comportament exemplar a favor de la unitat civil de tot el poble català i van “anar per feina” és a dir, fer possible que al més aviat possible puguin retornar a casa tots ekls presos i exiliats polítics catalans i que la República catalana sigui, quan més aviat millor, una realitat palpable .
En síntesi, els sopars grocs solidàris, des de l'extrem nord de l'Alt Empordà fins les Terres de l'Ebre es van estenent arreu del territori; de tota manera s'haurien d'irradiar arreu de la variada geografia humana dels Països catalans i a Europa. Caldria tres grans sopars grocs especials a Brussel•les, Estrasburg, i Frankurt; tres ciutats emblemàtiques que acullen i representen molt bé les principals institucions europees.
