M'és indiferent si tenim polítics de per riure… o no. M'és igual si hi ha tants de tertulians carronyaires… o no, però el que no poden continuar fent és intentar que combreguem amb rodes de molí… de molí fariner… que eren de pedra i pesaven unes quantes tones. El conservadorisme s'ha posat d'acord per dir que el president d'Òmnium Cultural, el president de l'ANC, el vicepresident Oriol Junqueres i tots els consellers empresonats del Govern de Puigdemont no són presos polítics. Tota aquesta gent que intenta prendre el pèl a no sé qui va des d'un Albiol amb poques llums que va afirmar que els dos presidents de les dues associacions citades no eren presos polítics, perquè no ostentaven càrrecs polítics, fa falta molta ignorància per dir aquesta barbaritat, fins a associacions de jutges com l'Associació Professional de Magistratura (APM), l'Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV) i el Fòrum Judicial Independent.
Aquestes associacions que no treuen la ignorància a passejar gratuïtament diuen: “parlar de presos polítics o directrius polítiques al nostre país és desconèixer el tractat fundacional de la Unió Europea, la nostra Constitució i l'essència de la funció judicial. És desconèixer de manera interessada un fet evident”. És clar que volen manipular el missatge. Qui pot creure que el tractat fundacional de la UE, la Constitució espanyola o l'essència de la funció judicial assegurin que persones que es dediquen a fer política i que per aquest fet són engarjolats no són presos polítics?
Assistim darrerament i involuntària a un deteriorament del llenguatge que fa por i demostra el poc interès que tenen molts espanyols a conservar la seva llengua en bon estat, especialment el vessant semàntic que de manera interessada i partidista s'està deformant perillosament. És per això que s'haurien de fer diccionaris nous i cremar els vells per fer que algunes paraules i frases que tenien significats ben clars, ara estiguin totalment deteriorats. Si un independentista com el president Puigdemont burla la vigilància i es queda en condicions de denunciar davant el món les injustícies que es produeixen a Espanya, tendrem alguna pseudoperiodista com Ana Rosa Quintana que el titllarà de “mamarracho”. Llavors voldran presentar-se davant la seva audiència com periodistes objectius i que dominen la professió. Quan al fet que a l'escola hi hagi mestres que es dediquen a ensenyar valors com llibertat, denocràcia, drets humans, etc., hi haurà polítics i periodistes que no dubtaran a dir que aquests mestres adoctrinen o que fan política en lloc d'ensenyar.
Anecdòticament no només fallen a la semàntica, també ho fan a la fonètica i es deixen substituir paraules per anglicismes, a part de prioritzar l'anglès a tota casta de festivals i actuacions musicals, sembla que avergonyint-se de la llengua pròpia. Escriuen “México” i “mexicanos” i pronuncien Méjico i mejicanos; llavors si escriuen “taxi” i “taxista”, haurien de pronunciar taji i tajista, cosa que no fan… clar. Si saben pronunciar tatsi i tatsista, també haurien de saber pronunciar metsico i metsicano.Si a això hi afegim els canvis de significat a conveniència política s'està desfigurant la llengua castellana de bona manera.
Quan els polítics i els periodistes afins parlen d'adoctrinar es refereixen a fer proselitisme. Qui adoctrina fa proselitisme. És a dir, intenta captar afiliats a un partit polític o a una religió, com fan els testimonis de Jehovà. I això puc ben assegurar que l'escola no ho ha fet mai. Les escoles més avançades han ensenyat als i a les alumnes a ser més crítics amb el món que els envolta, per fer un món millor i per eliminar les injustícies i totes les coses que posen en perill la supervivència humana com pot ser la contaminació, la proliferació dels residus, el reciclatge i la defensa dels seus drets. Per saber fer això, els han de conèixer, És un insult a la intel·ligència dir que les escoles que fan això, adoctrinen i sí, tenen raó, fan política, perquè qualsevol persona viva que des del matí que s'aixeca fins a la nit que se'n va a dormir que intenta actuar de tal manera que el món millori, està fent política. Deu ser que les persones que estan acostumades a utilitzar la política per corrompre els altres i actuar dins la corrupció, aquestes són les que pensen que a l'escola es fa política en el sentit de corrompre l'educació. Com n'estan, d'equivocats! Quina magre visió del món que tenen aquestes persones! Mereixen més esser imputades que no els presos polítics catalans que no han fet res més que posar en marxa el mandat del poble en unes eleccions. Totes aquestes persones que han volgut deixar que el poble català pogués decidir el seu futur són presos polítics.