Són més presumptament culpables que innocents

 
            Us heu fixat que els noms de les grans empreses que feien abans totes les obres públiques, ara són les que apareixen pels diaris que comenten la corrupció que ha existit gràcies a l’estimació i devoció pels diners de massa polítics que tenien poder? Us heu fixat que no ens volen deixar parlar clar? No es pot dir que una persona és culpable, es representi a ella mateixa o a una empresa, fins que no es demostri al jutjat que ho és, és a dir, tothom és innocent fins que un jutge o un jurat no digui el contrari. Si a nosaltres ens roben la cartera o ens peguen dues bufetades i sabem qui ho ha fet, no podem dir que aquella persona que ens ha etzibat el cop de puny o ens ha sostret 200 euros sigui culpable, perquè és presumptament innocent. Qui entengui això, que ho compri.
 
            En temps del general colpista Franco, les coses funcionaven pitjor i no podies posar en dubte res del que passava. Si el general provenia d’una família pobre i quan va morir estava folrat per tots els costats, era perquè havia sabut estalviar, ja que cap tribunal no el va declarar culpable de res. Segurament les empreses que construïen embassaments a dojo i que varen posar en marxa la destrucció de les costes mediterrànies, amollaven pessetes a palades per a aconseguir fer les obres corresponents. I aquests que no han estat capaços de condemnar el dictador, han heretat maneres de fer i d’actuar semblants a les de l’època franquista, època que es veu que envegen.
 
            Fa riure assistir d’oient a les tertúlies de ràdio i televisió en què es parla dels casos de corrupció que es jutgen o s’investiguen en aquest moment. Tota la tropa de tertulians que tenen interessos creats, materials o ideològics, amb el poder, sigui del color que sigui, defensen que els qui manen són honrats, dignes i que només volen el bé del poble. En canvi, els tertulians que no han de defensar les garroves a partir dels governants, sinó que poden subsistir sense sotmetre’s al poder, parlen de la gravetat dels fets i de la probabilitat alta que els governants s’hagin embrutat les mans i els braços fins als colzes. Els altres els manen callar i els recorden les lleis i la presumpció d’innocència. És tot un espectacle. No existeix en l’actualitat cap obra teatral que pugui superar la discussió d’aquests il·luminats sobre el sexe dels àngels, perquè de la realitat que passa, pensin el que pensin, no en parlen.
 
            Si Bárcenas hagués fet molts de milions d’euros jugant a la borsa i d’una manera completament legal, els tindria dipositats en bancs espanyols i hauria pagat els emoluments corresponents i anualment a Hisenda. Si això hagués passat, no tindria cap necessitat d’inventar una segona comptabilitat per al partit del qual ell n’era el tresorer. Els tertulians afins parlen del delinqüent, quan haurien de parlar del qui ha estat tresorer del PP durant vint anys. I com és possible que aquesta persona hagi fet el que ara reconeix que ha fet? D’una manera molt senzilla i habitual i que tothom pensa, intueix i imagina, encara que es veu que no és possible afirmar-ho:
   
            Que aquesta persona era el tresorer del PP, és ben segur, provat i comprovat. Que les mateixes grans empreses són les que han fet les grans obres en temps de govern del PP, també és fàcil de provar i comprovar. Aquestes grans empreses abocaven milions per aconseguir els contractes de les grans obres. El tresorer seria el cobrador. Com que els diners eren negres i ningú no devia voler untar-se per si un dia passàs el que passa ara, el tresorer devia fer la distribució: uns quants milers als qui manen del partit, uns quants al fons del partit per poder fer bones campanyes electorals i la resta a Suïssa al meu nom. Com que ningú no firmava cap paper, l’únic que controlava un poc el que es feia era ell, el tresorer, Bárcenas. D’aquí que s’expliqui que hi hagués una comptabilitat B del partit, ja que els doblers que entraven no eren legals. D’això crec que s’ha servit el tresorer per fer la seva petita o gran fortuna. El partit en deu haver sortit beneficiat amb fons imprevistos i també ho han fet els que rebien els sobres, que els segellaven la boca per a sempre.
 
            En descobrir-se els doblers suïssos del tresorer, aquest va afirmar que els havia fet amb guanys personals borsaris, mentre tenia el compromís dels manaies del PP que el protegirien. Com que en un moment sembla sentir-se mig abandonat, és quan envia les còpies al diari El País i després, i per les recomanació dels seus advocats, assegura que no són seves. Segurament li demanen que calli, li asseguren que li cercaran protecció i que no li passarà res. Quan veu que és a la presó i ningú, del PP s’entén, no mou cap dit per treure’l i el comencen a tractar de delinqüent, és quan canvia la seva declaració i diu la veritat, però sense proves. Segurament es pot comprovar l’antiguitat del paper i de la mateixa escriptura, encara que no sé si això serien proves. És la paraula d’una persona que és a la presó, contra tot el Partit Popular, que actua com una sola veu. Bárcenas té totes les de perdre, sense proves, però els qui apareixen a la comptabilitat B, presentada, ara sí, pel tresorer, són més presumptament culpables que innocents. Esperem que els votants no es mamin els dits.