Sóc l'Enric, de Sitges. Al principi, la meva col·laboració amb Help Catalonia va consistir en fer alguns articles; de fet el primer article publicat és meu. Però, ben aviat, es van anar incorporant altres col·laboradors més capacitats per escriure i traduir, i la meva col·laboració va passar a ser més de suport tecnològic de les pàgines web.
Així doncs, vaig començar la meva col·laboració amb Help Catalonia a principis del 2011 quan, parlant via Twitter amb una independentista (Anna Aroca) em va convèncer que calia mostrar al món el que Espanya estava fent amb Catalunya, i que, per fer-ho, havia creat un blog anomenat “Help Catalonia” per, tal com diu el lema, “denunciar la guerra silenciosa que Espanya està duent a terme contra Catalunya”.
La tasca de Help Catalonia és molt important perquè el món es va creure realment que la “transició espanyola” va ser modèlica. Només cal veure que el primer que et sol preguntar un estranger, quan li parles del desig d'independència per a Catalunya, és “perquè no feu un referèndum?”. No entenen que la democràcia espanyola és molt tènue i que no va més enllà de tenir partits (limitats per la llei de partits) i de votar cada quatre anys. És per això que la tasca de Help Catalonia, com la d'altres col·lectius, és molt important.
El que més m'agrada i m'impressiona de Help Catalonia és que està format exclusivament per voluntaris. Tothom hi col·labora amb el seu esforç, en la mesura del que pot, sense rebre, ni esperar, cap compensació. Som voluntariat que s'ha autoorganitzat: no només no rebem cap subvenció ni aportació, com maliciosament s'ha dit des de l'unionisme (Manos Limpias) sinó que tampoc rebem consignes ni instruccions de cap partit o institució.
En definitiva, crec que Help Catalonia és un molt bon exemple, salvant totes les distàncies que es vulgui, que, si ens deixen, els catalans podem organitzar un estat tan eficient com el que més.
