El nostre país ha arribat a una situació realment insostenible. En tots els àmbits, però sobretot en l’econòmic, on l’espoliació fiscal sembla imparable, amb 60 milions d’euros cada dia, i encara s’incrementarà més en un futur pròxim quan els subsidis europeus a Espanya toquin fons.
D’altra banda, la nostra capacitat de legislar està sent atacada i limitada encara amb més força d’ençà que la sentència sobre l’Estatut(et) ha obert la veda als partits espanyolistes per poder-s’hi esplaiar. Ja ho va advertir el PP en el seu moment, que si reformàvem la Constitució, hi podríem sortir perdent. I això ha passat ara amb la malaguanyada reforma de l’Estatut.
Davant aquests fets, els partits polítics parlamentaris ens ofereixen una sèrie de solucions impossibles d’assolir. Deixant de banda el PP, o C’s, que no n’ofereixen cap perquè interpreten que l’asfíxia econòmica del nostre país no és un dels problemes que preocupen a “la gent”, tenim ara per ara quatre propostes:
– Concert econòmic
– Estat federal
– Referèndum per a la independència
– Declaració Unilateral d’Independència
No cal entrar en els detalls. Experts jurídics ja han explicat fil per randa que les tres primeres propostes no són opcions plausibles: totes tres requereixen de l’aprovació i col·laboració d’Espanya, i a més les dues primeres no garanteixen el sanejament de les arques del nostre país, ja que feta la llei, feta la trampa, i els polítics espanyols ja fa segles que són uns especialistes en aquest tema, això quan no es fan les lleis directament a mida, amb un sistema legal dissenyat per reprimir i controlar les “autonomies rebels”.
Només la quarta opció és realista i la que, a més, compta amb l’aval internacional. Només depèn de nosaltres, amb la força dels nostres vots, l’expressar massivament el nostre rebuig a una situació realment insostenible, amb un Estat que ens humilia i controla, amb uns mitjans espanyols totalment hostils envers Catalunya, i un sistema legal i polític totalment fet a mida per als interessos dels espanyols, i no pas els nostres.
No es tracta d’anar contra Espanya ni contra ningú. Volem defensar el que és nostre i sortir d’una situació realment insuportable, de clima diari de tensió i hostilitat entre Catalunya i Espanya que només es resoldrà el dia que Espanya ens respecti i ens tracti d’igual. I això només passarà quan esdevinguem independents.
Mahatma Gandhi va deixar escrit, respecte la independència de l’Índia: “Primer t’ignoren, després se’n riuen. Més tard t’ataquen, finalment guanyes”. Cada dia hi som més a prop, ja som el 50% de la població que la volem, segons les darreres enquestes d’opinió. El 28 de novembre no ens podem quedar a casa, o votar en blanc, o un partit unionista com CiU o PSC. El 28 cal votar independència. Clarament, sense dubtes.
