Ja està !… Malgrat una Junta Electoral Central de Madrid que, de bon començament, va trobar un motiu per prohibir la cunya publicitària de la Generalitat convidant als ciutadans de Catalunya a emetre el seu vot, però que no ha cuidat de que els catalans residents a l'exterior ho poguessin fer normalment al no controlar que els mecanismes humans i tecnològics ho hagin pogut garantir, o ha permès, en aquest cas sense cap acció o denúncia expressa, l'aparició, just al bell-mig de la campanya, d'uns suposats documents comprometedors per la família Pujol, per Felip Puig, pels Mossos d'Esquadra i pel mateix Artur Mas. O sigui contra tot el que calia desprestigiar: el més que possible nou President, intentant que la seva majoria resti pendent de pactes i acords, alguns que no faran més que vetar, i al cos de seguretat del país, com a peça fonamental d'estat. Documents que, al anar empastifant càrrecs polítics, també al govern central, es fa més necessària la seva confirmació i autoria i, ves per on, ara ningú en te cap coneixement, ni ningú els ha ordenat confeccionar.
En cas de que es confirmi que tot ha estat un muntatge, senzillament, per interferir en unes eleccions que, en aquesta ocasió, sobrepassen en molt les d'una Comunitat Autònoma, i no deixar desenvolupar-les en tota normalitat, o per, directament, intentar adulterar el seu resultat, procedirà arribar fins on calgui, exigint responsabilitats i denunciant aquest procedir barroer on correspongui.
Que ningú dubti, ni discuteixi, que això és una mostra més del joc brut reprovable de l'Estat en vers Catalunya, que s'ha d'afegir al espoli continuat des de fa més de 30 anys, a l'incompliment d'acords, al dèficit en infra-estructures, a les calumnies i mentides sobre Catalunya i els catalans… I aquestes son les eines i els arguments que tenen per defensar el verdader moll de l'os, que no es més que protegir el que representa Catalunya en l'Estat, en comptes d'asseure's i parlar, negociar i acordar la millor formula política per conviure junts o, si més no, aparellats.
Si, per un altre costat, es poden confirmar els documents esbombats per un dels diaris especialitzats en aquestes actuacions, estaríem davant del que, sense voler justificar ni exculpar als ara afectats, ja va sent més que habitual en els polítics de la política espanyola en general. El que passa és que, segons on i segons per a qui, les lleis i la justícia es mostra implacable mentre que segons on i segons per a qui s'adorm als despatxos. I podríem parlar tan d'alguns casos concrets, com dels que, donat el cas, de ben segur que podrien cobrir tot el territori estatal, perquè, no se perquè, quan s'arriba al poder polític sembla que es contacti amb material sensible i inflamable i, alguns sense ni donar-s'en compte, es veuen enmig d'algun fangar.
De totes maneres, el que es volia ja s'ha aconseguit, i sense poder-hi fer res ja que l'aparell -també de la justícia- és a l'Estat. Escampant pors i amb aquestes incidències s'ha pogut desviar la atenció del verdader sentit del vot dels ciutadans, ves a saber fins on. Pels ben convençuts, aquestes andanades, ja esperades, han representat ben poca cosa i pels que encara no estaven decidits ha afectat en la seva decisió segons la dosi de sensibilització adquirida davant dels fets i de les dades contrastades i ja a l'abast de tothom, i segons el mitjà que hagi escoltat i sigui la seva referència informativa. En tot cas, queda el rerafons d'una clara empastifada de l'ambient electoral en la direcció que podia fer més mal.
Amb tot, no hi mal que per be no valgui i la incidència aliena no hauria servit per res més que per trasvassar escons sobiranistes, re-distribuint-los, potser, de forma més natural, mantenint intacte la proposta de fons del dret a decidir amb unes esquerres reforçades, o sigui amb més coherència.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
