Ja era hora que una associació de caire espanyolista es començàs a preocupar per algun dels trets identitaris dels catalans, el més important, la llengua catalana. Resulta que volen dur a terme un acte reivindicatiu dels beneficis del bilingüisme, i dels perjudicis del monolingüisme. A veure si són conseqüents amb els seus desigs o amb les seves reivindicacions i fan alguna cosa perquè no continuem així com estam en aquest moment i que el que facin sigui congruent amb el primer objectiu de l'Associació que és: Promoure, difondre i fomentar la cohesió i la convivència entre els ciutadans a Catalunya i d'aquests amb la resta d'espanyols. Si el que demanen en aquest acte està d'acord amb un dels seus principals objectius i si aconsegueixen algun resultat estarem tots d'enhorabona. Analitzem-ho.
Defensen els beneficis del bilingüisme. Estam d'acord amb ells, precisament els que som bilingües de tota la vida, obligats o no, també creim que reporta molts beneficis el trilingüisme i també el multilingüisme; com més llengües, millor. Els catalans fa estona que som bilingües, ara esperam que aconsegueixin que també ho siguin els espanyols, els que viuen al Principat i els que no hi viuen. Desitjam que en qüestió de llengües, Madrid sigui com Brussel·les. També i dins el territori català, esperam trobar tots els establiments bilingües, que com a mínim ens puguin atendre en català, ja que fa estona que saben atendre en castellà. Desitjam trobar la cartellera bilingüe i que totes les pel·lícules també les puguem veure en català, ja que sabem que fa estona que es poden veure en castellà. Desitjam poder anar a la farmàcia i trobar els prospectes de les medecines també en català, ja que en castellà fa estona o de sempre que hi estan; igualment els manuals d'instruccions de tota casta d'aparells i electrodomèstics. Que animin les escoles i els instituts a continuar amb l'ensenyament en català, ja que s'ha demostrat que és l'únic sistema que garanteix el bilingüisme en acabar l'ensenyament obligatori. Esperam que Societat Civil Catalana realitzi les accions convenients i aconsegueixi, aquests petits objectius i alguns més.
Que coneguin i practiquin el bilingüisme passiu i que, per tant, sàpìguen que l'educació no es troba unida per sempre més amb la llengua castellana, l'educació va per lliure i no té res a veure amb les llengües que es parlen, i que es podran trobar dues persones xerrant cadascuna amb la seva llengua sense haver-hi cap problema. Així no s'ensenyarà a les escoles d'Espanya que quan una persona parli en castellà, l'altra, per educació li contestarà en castellà, sinó que per bilingüisme li contestarà en l'altra llengua oficial. A més, s'explicarà que això és el que ensenya aquella llei tan important i que té un tribunal exclusiu per a jutjar-la com és la Constitució. Des del moment en què obliga a conèixer el castellà i no obliga a parlar-lo, això explica que els usuaris podran escollir quin és el dret que volen exercir a l'hora de triar la llengua que volen emprar.
Per tant, que als tribunals de justícia es pugui triar la llengua en què cada persona vol ser jutjada i que no t'obliguin a usar-ne una monolingüísticament. Que a les comissaries de policia no t'obliguin o et facin usar per por, una sola llengua, ja que el monolingüisme és perjudicial davant els beneficis del bilingüisme. Així que, per tot, puguem triar la llengua que volem usar. Hi tenim tot el dret i és beneficiós.
Com he dit abans, Societat Civil Catalana parla dels perjudicis del monolingüisme català i vol lluitar contra aquest monolingüisme. Crec que s'han equivocat i devien voler dir monolingüisme castellà, ja que és l'únic que observam. A l'Estat espanyol es parlen més de quatre llengües reconegudes als estatuts de les respectives autonomies. Aquestes llengües són oficials en els seus respectius territoris, i els espanyols que van a viure a aquests llocs pretenen continuar amb el seu monolingüisme. Esperam que Societat Civil Catalana els convenci de les bondats del bilingüisme i les desgràcies que proporciona el monolingüisme. A Madrid, capital de l'Estat, on viuen moltes persones que tenen altres llengües, que en teoria haurien de dir-se espanyoles, es defensa un monolingüisme ferotge, quan hi hauria d'haver tot el personal de l'Administració que fos capaç de poder resoldre problemes, com a mínim amb una altra de les llengües espanyoles. Així que esperam que les accions de Societat Civil Catalana acabin amb tants de maltractes a les llengües que no són la castellana i que aconsegueixin espanyols bilingües i que deixin de defensar al Congrés, al Senat i a les televisions el seu monolingüisme tan perjudicial per a tots.
Si volen parlar de la llengua oficial d'una Catalunya independent, crec que aquesta és una discussió que s'haurà de tenir a partir del dia després d'haver aconseguit la independència. Mentre es prepara el camí només es pot pensar en l'oficialitat de la llengua catalana i alguna situació especial i de manera temporal per a la llengua castellana. Mentre això arriba, tots bilingües com a mínim, i cap monolingüe.
