Aquests dies tot són especulacions sobre el futur proper dels líders independentistes després de l’escenari nou que s’obre amb la sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE). Viatjarà Carles Puigdemont a Catalunya fent ús de la seva immunitat parlamentària? Avui en una entrevista ha donat a entendre que, de moment, com a molt està disposat a arribar fins a Perpinyà per participar a actes polítics, no a viure-hi. No es fia del que podria fer Espanya si posa un peu a les fronteres del regne dels Borbons.
És possible que un futur escenari molt optimista per l’expresident sigui que el Suprem demani el suplicatori al Parlament Europeu i que el perdi. En aquest cas és evident que podria tornar a casa blindadíssim. És de pensar que el perdrà, però, i que el seu procés d’extradició continuarà (encara sense cap seguretat pels interessos de Llarena), tot i que, ara sí, havent convertit la causa catalana en un afer europeu. I si és capaç de continuar com a eurodiputat durant tota la legislatura, el soroll que pot fer realment pot marcar la diferència i tenir un impacte crucial. Ara bé, s’ho haurà de treballar; la justícia espanyola va a totes i avui la fiscalia ja ha demanat al Suprem que no tingui pietat. El que està clar és que agafant l’acta d’eurodiputat, se li tancarà una oportunitat: la presidència de la Generalitat en aquesta legislatura.
I Junqueras? Doncs també se li obre la porta. Ara ja tot apunta que l’advocacia de l’Estat demanarà que surti de la presó per ser eurodiputat (és la condició sine qua non que ERC ha posat als socialistes per investir Pedro Sánchez) però que el Suprem en farà cas omís. Això, de ben segur, acabarà a Europa, i vés a saber si li tornen a donar la raó, completant un nou fracàs espanyol a la UE. El problema que tindrà és que trigarà molt més que Puigdemont a poder tenir certa llibertat, però quan la tingui, serà imparable.
