Sobre llistes úniques i adhesions

Com que el poble català no ha demostrat prou maduresa, ara se li demana que hi renunciï en nom d’adhesions incondicionals i llistes úniques.
Rere l’exhibició cívica del 9N han aparegut de sobte  un cor mediàtic que situa a ERC en el punt de mira. Semblaria, segons aquests opinadors, que  Esquerra Republicana de Catalunya ha de fer deixadesa del seus principis en nom d’una llista de país, contra la que, des del començament, no ha d’haver cap pensament crític des del sobiranisme. Però una llista de país és això, una llista de personalitats sense cap més voluntat que declarar la independència i deixar, posteriorment, el país en mans dels ciutadans per que escollin   quin ha de ser la forma de l’estat, la seva política social i econòmica, les prioritats culturals i educatives, les relacions amb els altres països, propers i llunyans. D’això ningú no en parla.
Semblaria que tornem al temps de les adhesions incondicionals a la figura del líder. En fer això, oblidem que un líder, en un sistema democràtic, ho és en tant respon a les aspiracions del seu poble. Enfront de la política vella, on preval el  líder que genera i estructura corrents d’opinió, la política dels cenacles per entendre’ns,  a la nova política infantada per les mobilitzacions sobiranistes el líder ho és en tant és capaç d’interpretar, i acompanyar, els anhels populars.
I en bona mesura, no podem obviar que una part important de la mobilització s’origina en la voluntat de canvi polític de la societat catalana. Semblaria que només el canvi nacional, el trencament del jou, justifica l’increment constant i sostingut dels partidaris de la independència. També, i això destarota els analistes capitalins, hi ha una voluntat gens amagada d’acabar amb el sentit patrimonial de la nació catalana que tenen determinats grups al nostre país, fer net, construir un país amidat als seus ciutadans i no modelat sobre interessos privats de les famílies de sempre.
Els ciutadans són, som,  adults. El coneixement del què volem, com el volem i quan el volem fa que podem triar el camí cap a la llibertat nacional i determinar la mena de país que volem bastir. Les adhesions incondicionals no són pròpies del pensament republicà, principalment perquè creiem en la maduresa de la nostra societat i en la sobirania del nostre poble, entès com el conjunt de persones, homes  i dones, que el treballen, el defensen i el construeixen quotidianament. I no han de renunciar a la seva capacitat, plena, de dissenyar el nou Estat.