L’altre dia en vore una actuació de la MUIXERANGA de Vinaròs, que per cert va ser magnífica, em va sobtar, no per la seva singularitat ni encara menys pel seu anacronisme, si no per la seva perseverança. Em va sobtar, com deia abans , la reivindicació d’un home que quan va sentir a la presentadora de l’acte que deia “la muixeranga que fem a continuació es la Marieta” ( perfectament entenedor en castellà) no parava de dir “ En castellano” fins que una dona , per educació al castellà i no pensant en els centenars de persones que suposadament parlaven la llengua de la presentadora i que tenien tot el dret a sentir l’explicació en la seva llengua, el va fer callar. I això es un fet, que encara avui està passant i que per una o més persones que diuen no entendre el català perjudiquen a la resta. Això no passaria en un país normal com pugui ser França o Portugal.
Aquest fet m’ha fet pensar molt sobre el futur de la nostra llengua el català que ací al País Valencià anomenem valencià. Hem de tenir sempre present que la primera causa de la mort d’una llengua i en realitat ho es, es que els seus parlants deixen de parlar-la i amb aquest mort, tota una manera de veure el mon s’acaba . També hi ha d’altres maneres una llengua pot ser prohibida, perseguida, aniquilada i exterminada ( D’això en saben molt els pobles indígenes sud-americans) Però sobre prohibicions i persecucions som nosaltres els qui mes en sabem. Les prohibicions les fan d’una manera callada i sibil·lina. Son moltes les vegades que ens han fet creure que la nostra llengua de pagès i de poble no serveix per a rés, que per a coses importants i serioses s’ha de usar el castellà llengua mes dotada per a la cultura , la ciència i el comerç. Ens volen avergonyir de parlar en la nostra pròpia llengua, la llengua dels nostres avantpassats i de la nostra terra. Si aconsegueixen que als parlants els faci vergonya la seva pròpia llengua entraríem en un camí de mort i d’aniquilació.
Podria mig assegurar que aquesta no era la intenció del nostre home ni de la dona interceptora, però actituds com els esmentats personatges ens condueixen inexorablement a situacions de vassallatge idiomàtic massa present al nostre poble i moltes vegades denunciat en articles anteriors.
Associació Cultural Jaume I Vinaròs
