Els temps en què el govern espanyol anunciava cofoi el superàvit de les finances públiques semblen ara tan llunyans com inversemblants. La situació actual és radicalment oposada a la que s’anunciava; i es preveu que la crisi econòmica global serà especialment dura a Espanya. En aquest sentit, la Comissió Europea va publicar, el 10 de març, un dictamen en què analitzava el programa d’estabilitat d’Espanya per al període 2005-2008, en què el govern espanyol va presentar l’estratègia pressupostària de l’economia espanyola a mig termini.
En aquest dictamen, la Comissió Europea emfatitza la importància de controlar el nivell de dèficit públic, i aconsella que Espanya sigui curosa per tal d’evitar un empitjorament significatiu de les finances públiques el 2009. Al mateix temps, posa de relleu que, a partir del 2010, sigui capaç de sanejar-les per assegurar-ne la sostenibilitat a llarg termini. Tanmateix, aquesta preocupació sembla no tenir gaire en compte que, sense assumir més dèficit públic, difícilment es podrà continuar estimulant l’activitat econòmica ni tampoc frenar el continu tancament d’empreses i la conseqüent pèrdua de llocs de treball. A més, en un context amb risc de deflació (ja s’ha arribat a la inflació negativa), el perill d’una excessiva inflació és molt poc probable.
D’altra banda, el dictamen no es preocupa tan manifestament de les raons que causen aquest desequilibri financer, que són, en definitiva, les que necessiten l’aplicació de les mesures més importants per fer front a la crisi. En primer lloc, posa poc èmfasi en l’enorme dependència del sector de la construcció que té l’economia espanyola, que fa imprescindibles unes reformes estructurals per incentivar i renovar altres sectors fonamentals, com ara l’energia, les telecomunicacions i el transport. En aquest sentit, el programa d’estabilitat espanyol només incorpora declaracions d’intencions i la voluntat d’accelerar reformes que així ho permetin.
En segon lloc, el dictamen tampoc centra gaire l’atenció en el gravíssim problema de la baixa productivitat i competitivitat de l’economia espanyola, les veritables raons de fons que expliquen la persistència del dèficit de la balança per compte corrent. Aquest problema, a més, és molt espinós per al govern de Zapatero ja que, per part de l’oposició i de la patronal, creix la intensitat de la demanda de solucions que passin per la reforma del mercat laboral i, segurament també, del sistema funcionarial, cosa que Zapatero ja ha anunciat que no té intenció de fer.
Així doncs, mentre el principal i gairebé únic argument del govern espanyol per sortir de la crisi econòmica és una política fiscal expansionista (que inclou mesures d’eficiència relativa com el Fons Estatal d’Inversió Local), la Comissió Europea es preocupa fonamentalment per la sostenibilitat de les finances públiques a mig termini. Així, deixa en un segon nivell de prioritats les reformes estructurals que resulten imprescindibles per tal de recuperar una economia poc productiva i excessivament dependent del sector de la construcció.
Article escrit amb Lluís Juncà i Pujol
