Pel que fa al procés sobiranista recentment endegat hi ha un “poder fàctic” que a l’hora d’expressar-se destaca per la seva posició ambigua sinó obertament hostil; tinc en ment, és clar, l’empresariat català.
No voldria pas -lluny queda de la meva intenció- posar en el mateix sac justos i pecadors. Penso en el paper rellevant que està jugant el Cercle Català de Negocis a favor de la independència de Catalunya, així com no es pot ignorar l’actitud de molts empresaris de tota mena i condició que s’oposen sense embuts als “grans gurus” que voldrien disposar d’una veu unívoca refractària a la idea de sobirania. En aquest sentit, la meva mirada crítica va dirigida a figures com Joaquim Gay de Montellà i a l’inefable Josep Piqué -per citar-ne només dues- entre aquelles que han triat tirar pel dret i dedicar-se a una de les activitats que correspon a tot poder que com a tal es consideri: conspirar.
No cal dir que es tracta d’una conspiració sotto voce -l’escàndol per les filtracions en el Cercle d’Economia- a fi de maniobrar en contra de la voluntat popular; car, no contents amb opinar- en tenen tot el dret- l’empresariat més conservador fa mans i mànigues per constituir-se en un lobby de pressió que obstrueixi –si cal emprant la por- la convocatòria d’una consulta la present legislatura. Ferma, vull reiterar, la postura del Cercle Català de Negocis i de la mateixa PIMEC que, en no voler ésser barroerament instrumentalitzats, han frustrat l’intent de convertir l’acte “Anem per feina” a celebrar el proper 14-F en un aquelarre antisobiranista.
La conclusió de tot plegat és perillosa. Una realitat que enllaça amb la pèrdua de qualitat democràtica dels nostres sistemes de govern en mans de la filosofia més economicista, que debilita la cosa política -tot sigui dit- amb el beneplàcit de la mateixa partitocràcia. En tot cas hi ha un determinat poder econòmic disposat a qüestionar el mandat majoritàriament expressat en les darreres eleccions del 25-N, cosa que implica posar traves a les decisions del nostre Parlament. Sigui com vulgui, caldrà estar atent al “qui és qui” del procés sobiranista. Al capdavall, els tics antidemocràtics observats en la cúpula econòmica certament són dignes de preocupació. I és que els votants dipositaris del sufragi potser haurem de posar a consideració el nostre vot just també en el moment d’anar a comprar a la botiga o al supermercat.
