Si esteu llegint això sou gent afortunada. No pas per l’article en si mateix, només faltaria. Teniu sort perquè no ho sabeu però us acabo de fer un gran regal: fer-vos saber que hi ha una fada que tot allò que canta ho converteix en una de les experiències més belles de les que es fan i es desfan. La fada es diu Sílvia. I és aquí, mig amagada encara, per acabar de florir i restar entre nosaltres en una eterna primavera.
Potser ja teniu constància – molts segur que sí – de la seva existència però això no vol dir ser conscient de la seva transcendència. Penseu que estem parlant d’una de les veus més importants del segle XXI a Catalunya, com a mínim. És així, i llestos. Suposo que en ple any 2011 ja es poden dir aquestes coses.
Provar de definir la seva veu, trobar tots els adjectius escaients que hi deu haver al diccionari és impossible. Ho proves i no te’n surts. No us hi esmerceu. Limiteu-vos a parar les orelles i tancar els ulls. Bé no, no els tanqueu, i fruïu de l’estampa de la Sílvia cantant perquè tota ella, preciosa, dibuixa per fora el que treu de dins.
I si no hi ha mots suficients per expressar la seva bellesa, podem parlar dels seus efectes. L’empresari Pere Duran Farell deia que “els humans estem condemnats a ser bons nanos”. Si és cert, escoltant la Sílvia, us en vindran moltes ganes de ser bones persones.
Fins ara la Sílvia ha fet de tastaolletes amb manta grups i projectes (“Llama” amb el hangista Ravid Goldsmith, “Las Migas”, “Immigrasons”, “Coetus”, “Xalupa”…) i pot amb tot perquè les seves cordes bucals són varetes màgiques.
Sembla que la Sílvia prepara algun disc en tota la seva dimensió. Quan surti serà un de les millors coses que passaran a Catalunya però mentrestant feu boca i escolteu “Vestida de nit”, “Loca”, “Covava l’ou de la mort blanca”, la versió de “Corrandes de l’exili” o “La presó de Lleida”.
Si la Sílvia toca a prop de casa no us hi penseu ni un segon. Agafeu els trastets i regaleu-vos i regaleu un dels millors presents que es pot fer en aquesta vida. Perquè a banda de la seva veu, passareu una magnífica estona amb la fada humil que fa riure amb els seus comentaris espontanis. I sobretot no oblideu la cançó que dedica a la seva filla “Letter to Lola” i que només podeu escoltar si aneu als seus concerts. Si no la canta, reclameu-li.
La Blancaneus de Palafrugell – i dic això perquè es veu que el dia que va néixer es va posar a nevar – explica que, quan tenia tretze anys, un home adinerat la va fer anar a Barcelona a cantar a un festa de gent amb molts possibles. Quan va acabar el seu recital les dones riques se li acostaven per agrair-li que les hagués fet plorar. Ella va quedar tan impactada que quan va arribar a casa va agafar una gravadora i va dir “Sílvia, avui has fet una cosa important”. No ho saps prou bé, maca. Sílvia Pérez Cruz, gràcies infinites i un petó ben fort!
PD: Avui llegeixo que Andrés Iniesta s’ha decidit finalment a parlar públicament en català. És un bon dia, doncs, per tornar a recordar a Leo Messi, entre altres, que ell encara ho té pendent: “Entre poc i Messi” . Potser si escolta Sívia Pérez Cruz li entren les ganes de cop.