La manifestació de la Diada s’ha saldat amb la xifra d’assistents més baixa des de l’any 2012, en que l’independentisme va començar a sortir en massa l’Onze de Setembre. L’unionisme es felicitarà i parlarà de fracàs, però fóra bo comprovar quants moviments socials són capaços de treure al carrer 600.000 persones per defensar la seva causa. Ben bé un 10% dels catalans amb ús de raó s’han aplegat a Barcelona per exigir de nou la independència… per vuitena vegada consecutiva. De fet, els partits contraris a la República treien ferro a la Diada quan l’ANC era capaç d’aplegar 1,8 milions de persones, i deien que l’únic important és el resultat d’unes eleccions, i no el carrer. Ara aprofitaran aquesta dada per fer el missatge contrari?
Tot i que els signes d’esgotament són evident després de 8 anys, els partits independentistes i les entitats de la societat civil han de fer una reflexió. En part, són responsables d’aquest cansament i desil·lusió generalitzada. Entendran el missatge que els està donant la gent? No hi ha ningú que s’hagi fet unionista, però cal fer tot el que estigui a les mans per aconseguir la independència. I la falta d’unitat és sinònim de no fer el màxim possible. És un error propi que no depèn de l’Estat, tot i que sempre des de l’ombra ha intentat moure fils per dividir i vèncer.
Amb tot, centenars de milers de persones de totes les edats i condicions s’han aplegat a la plaça Espanya i els carrers adjacents. Sense la mateixa il·lusió, amb més pessimisme que mai, amb resignació, amb una mica de crispació per la manca d’unitat entre partits polítics… però hi eren. I els que no hi eren, hi seran després de la sentència, sens dubte. Una aposta personal: a la manifestació posterior a la decisió del Suprem hi haurà més gent que avui a la capital catalana. I en unes futures eleccions al Parlament, els 2,1 milions d’independentistes de les últimes se superaran.
Que ningú s’equivoqui: avui s’han donat símptomes d’esgotament, però no de pèrdua de suports.
El paper de les manifestacions ja es va completar amb èxit durant els primers anys de la Diada: empènyer els polítics a posar la causa de la independència al centre del debat, i posar-se a treballar cap a un xoc amb l’Estat. Ara les manifestacions tenen menys rellevància perquè se n’han fet moltíssimes. És per això que ni la concentració de la Diada ni la que vingui després de la sentència seran suficients. Tothom ho sap. Cal posar pressió amb manifestacions estàndard, però també s’han d’explorar alternatives que tornin a posar Catalunya al centre del debat internacional. I, per aquest objectiu, tant els polítics com la societat civil seran necessaris.
