28 de novembre del 2010:
A l’aeroport hi ha un flamant Boeing SI-747 i una modesta avioneta, la DR-CAT. Res més. Els passatgers poden triar, i naturalment la gran majoria, amants com són de l’estètica, trien el SI-747. La resta, els quatre inevitables gats pensants, abans de decidir-se s’interessen per qui pilotarà cada aparell. En el cas del SI-747, a banda de resultar ser de cartó pedra, el capità té llicència de vol acabada d’aconseguir a la tómbola, i la resta de la tripulació des de fa curiosament tot just uns mesos fan passar per llicència de vol el permís de conducció de tartana model CiU i E que van adquirir fa molts anys. En canvi, el pilot de la DR-CAT té una dilatada i contrastada experiència en impecables vols, i l’avioneta la revisió en regla. Durant anys, dia rere dia un equip de gent s’ha encarregat desinteressadament de tenir-ne perfecta cura.
29 de novembre del 2010:
Tothom és dins de cada aparell. El SI-747 és ple com un ou, però no s’enlaira i, a més, el cartó s’ha humitejat de tanta bava com han vessat els babaus que l’omplen. Aviat, el Boeing SI-747 esdevé més aviat el Nyap NO-747. Els passatgers, ara amb la boca seca, estan entre confusos i indignats, i remuguen, mentre a la cabina, els tripulants celebren amb xampany la comoditat que els atorga el seu nou càrrec, que no té res a veure amb la rendible però personalment ingrata tartana a què estaven acostumats.
Mentrestant, prop del Nyap NO-747, l’avioneta no s’enlaira per manca de passatgers que amortitzin el vol. A través de les finestretes, els quatre gats observen el Nyap NO, ben arrugat com un mocador utilitzat, amb l’esperança que de mica en mica en vagin baixant els seus indignats passatgers i, reconeixent haver fet el préssec, rectifiquin i pugin d’una vegada a la modesta però eficaç avioneta DR-CAT. I quan, efectivament, veuen baixar els primers babaus, als ingenus de l’avioneta se’ls dispara el cor d’alegria, i cada cop més a mesura que la pista es converteix en un formiguer que es dirigeix cap a la DR-CAT. “Encara haurem de fer dos vols per encabir-los a tots”, diu amb eufòria un dels quatre gats. De mica en mica, però, l’alegria dels gats esdevé estupefacció, els seus rostres alegres esdevenen preocupats i, a la fi, horroritzats a mesura que se’ls acosten els babaus. Els quatre gats no s’ho poden creure per més que es refreguen els ulls. Els passatgers del Nyap NO-747 s’apropen a l’avioneta no per pujar-hi, sinó per escopir-la i clavar-li cops de puny i puntades de peu. Des de dins de l’avioneta, els quatre gats només poden observar les expressions irades dels babaus i els moviments dels seus enèrgics llavis, certament complicats de desxifrar, atès que l’articulació dels crits no és nítida com en les persones adultes, sinó barbotejants com en la parla dels infants. Tanmateix, hom diria que es tracta d’una rebequeria per culpar els quatre gats d’haver tramat una conspiració contra el magnífic Boeing SI-747.
Els quatre gats se’ls miren amb compassió i ràbia alhora, sabent que no s’han pogut enlairar per culpa de la negativa dels babaus caps de suro a pujar a l’avioneta. I estan a punt de penjar-se de l’ala amb el cinturó de seguretat quan veuen que els babaus, un cop s’han desfogat amb l’avioneta DR-CAT, se n’allunyen i es dispersen; els uns per anar-se’n cap a casa havent decidit no volar mai més, i els altres corrents cap a l’espectacular avió que de sobte veuen sortir de l’hangar: el clàssic Jumbo-CiU. Estan contents, aquest nombrós grup de babaus. Saben que aquest avió mai no falla. I fa goig. Sempre l’han vist enlairar-se, majestuós, amb els colors de la bandera nacional multiplicats per nou a cada ala. Llàstima que oblidin que sempre aterra al mateix destí. Amb tot, es comprèn la insistència en el mateix aterratge. És assenyada. Sempre és més segur fer-ho en un altiplà mesetari que entre el mar i la muntanya.
