Al final ho aconseguiran desprès dels, ara, 16.000 MEUR anuals, abans més de 20.000 MEUR, que ells ho poden dir com vulguin, sempre baix la genèrica i ben-sonant “solidaritat” però, la veritat és que és un espoli en tota regla atenent el que desprès ens arriba, i com, i quan ens arriba, al nostre territori. Aquesta és la diferència (dèficit fiscal) entre el que aportem amb els nostres impostos a l'Estat i el que ens retorna o hi inverteix d'alguna manera.
En el nostre cas, és evident que no es pot separar el procés sobiranista engegat de la lluita diaria contra la crisi incrustada, ja que una bona part del problema va lligat al de la imprevissible opció per una possible solució. Estem lligats de mans i peus, i el retrocés de Catalunya es deu a que l'Estat, ara ja descaradament, fa una política radial en torn al gran Madrid i això descapitalitza la summisa resta però, principalment, erosiona greument l'economia catalana.
Ara que tenen clar que no podran amb el nostre sentiment, que tenen clar que, per diversos motius, s'esta generalitzant, ho reconeguin o no, i que, un dia o altre, els nostres impostos acabaran quedant-se aquí i ja no ens podran seguir esprimint més ens volen afeblir tot el que puguin. Aquest és el seu objectiu, i si no fem via ho aconseguiran. Si no ho evitem, pot ser que com quedarem ja no valdrà la pena la independència.
És molt urgent el referèndum per saber a que hem d'atenir-nos tots plegats, i no cal patir en fer pública la data o amagar-la perquè el joc brut sistemàtic de l'Estat seguirà d'igual manera, i per tots els canals al seu servei, per entorpir el que volen evitar a qualsevol preu pel molt que els hi representa. Sense poder polític no tindrem mai poder econòmic i, sense poder econòmic, desenganyem-nos, més val no seguir somniant ni jugant a ser “país”.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
