Edició 2193

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de juliol del 2024
Edició 2193

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de juliol del 2024

Si m’enganyes dos cops

|

- Publicitat -

El govern del PSOE va deixar molt clar el 2 de novembre de 2006 que no té cap intenció de complir ni ara ni mai les normes de l’Estatut (EAC) en finançament de la Generalitat i despesa pública a Catalunya, quan l’advocat de l’Estat va presentar davant el Tribunal Constitucional (TC) les al·legacions en resposta a la demanda del PP, segons diu, però on el govern espanyol assumeix les tesis del PP: “Compartimos básicamente el planteamiento que hace la demanda sobre la relación EAC-LOFCA. La Constitución llama a una ley orgánica específica para regular el ejercicio de las competencias financieras de las Comunidades Autónomas”.

Publicitat

1. Finançament de la Generalitat: “Si el EAC recogiera preceptos inconciliables con la LOFCA, carecerían de eficacia mientras no se recogieran en ella. Basta una simple lectura de los preceptos que el EAC dedica a financiación para comprobar que enuncia simplemente principios genéricos, que por sí solos no constituirían ni siquiera el esqueleto de un modelo de financiación, y sólo se integrarán en el modelo de financiación en tanto y en la medida en que se especifiquen en la LOFCA”.

2. Garantia que Catalunya no quedarà superada en renda per càpita per les comunitats espanyoles receptores per efecte de la nivelación, també coneguda com a espoli fiscal: “Es la LOFCA, si recoge esta limitación y con el alcance que lo haga, la que debe precisar los conceptos, y la que establezca el modelo de financiación. En cualquier caso, si alguno de los preceptos estatutarios fuera imposible de conciliar con la LOFCA, su eficacia quedaría supeditada a que ésta aceptara a través de una reforma el criterio orientador del precepto del EAC”.

3. Inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures o rescat de peatges: “La inversión anual del Estado en Cataluña, como en el resto de Comunidades Autónomas, se ha de fijar en los Presupuestos Generales del Estado. No cabe ninguna duda de que las Cortes Generales gozan de plena libertad de configuración, pudiendo determinar libremente, en función de los objetivos de política económica que se consideren más relevantes, la inversión del Estado en cada una de las Comunidades Autónomas. Así, el compromiso de inversión sólo puede entenderse, de conformidad con la Constitución, en el sentido de que la comisión a que se refiere realizará propuestas de inversión en infraestructuras en Cataluña, que sólo se plasmarán en los presupuestos anuales si las Cortes Generales con plena libertad consideran oportuna su inclusión, decidiendo también libremente la cuantía de la partida. Es decir, exactamente igual que ocurre con la inversión en las restantes Comunidades Autónoma. No es más que un compromiso político que no vincula al legislador presupuestario. Éste podrá atender las necesidades económicas que estime oportunas. Por tanto, no hay privilegio en cuanto no hay una especial garantía de inversión en Cataluña, sino que la misma habrá de decidirse, como la del resto de las Comunidades Autónomas, en los presupuestos generales del Estado”.

4. Comissió mixta Estat-Generalitat per concretar en dos anys (ja passats) l’aplicació del finançament de la Generalitat: “Es evidente que el legislador estatal actúa en su función constitucional con plena libertad de configuración al concretar el sistema de financiación. Por tanto, los acuerdos de la Comisión como máximo podría entenderse que obligan a las partes a promover las iniciativas necesarias para que se recojan en los textos normativos correspondientes”.

En resum, l’Estatut no val per a res, “la competencia estatutaria sólo podrá desplegarse, ejercerse o tener eficacia real en la medida que respete o no sobrepase las limitaciones establecidas o que vengan a establecerse por la legislación del Estado”. El govern espanyol socialista considera que no té cap obligació ni termini per complir l’EAC, que no l’obliga ni a ell ni a les Corts espanyoles, i és qui ha nomenat la meitat dels magistrats del TC. L’altra meitat l’ha nomenada el PP. Tots a la una, i aviat, diran en una sentència allò que el PP i el PSOE volen que diguin, que qualsevol norma espanyola passa per sobre de l’Estatut, ara i per sempre. L’autonomia de Catalunya és morta.

Aquest és el termini que complirà Zapatero: després de la sentència, i apel·lant a l’Estat de dret i la independència del TC, amollarà uns cèntims a una Generalitat en fallida, que s’ajupirà a recollir-los, i de bracet amb el PP haurà vestit de constitucionalitat la doctrina Guerra sobre el finançament de Catalunya: “Que tengan que venir los catalanes a por alpiste”.

Dos apunts del món civilitzat: 1. El mes passat el Fòrum Econòmic Mundial de Davos va valorar la independència de la justícia espanyola com la 56a del món, sota Egipte i Aràbia Saudita. 2. No s’ha acreditat que LeAnn Rimes pensés en els catalans quan el 2002 titulava una cançó Life goes on, on cantava “Vergonya teva si m’enganyes un cop, vergonya meva si me n’enganyes dos” i concloïa “M’ensumo que no puc fer un pas enrere”. A YouTube hi ha el clip.

Article publicat a l’AVUI el 23 de novembre de 2008

Publicitat

Opinió

Subscriu-te al canal de WhatsApp

Minut a Minut