Si la mentida dol, mes pot doldre la veritat

                 En molts dels meus comentaris que s’han referit a CIU, soc desxifrat aquestes inicials com “Connivència i Usurpació; desprès de la confessió de Jordi Pujol en referència per a ell , el seu pecat venial de no haver declarat els seus ingressos a dipòsits bancaris a l’estranger, no puc fer res mes , que reafirmar-me en la meva opinió ja expresada de les sigles de CIU; tampoc vull creure que tots siguin “Jordi Pujol”;comparant tot l’estat amb un sac de cigrons negres , sempre hi pot haver un cigró blanc.
Però a mi no em preocupa nomes lo que pot haver defraudat Jordi Pujol i el percentatge que pot haver afectat la meva economia i el benestar , perquè de Jordis Pujols a tot l’estat en tenim a milers  per no dir milions , que mai sabrem la procedència del seus ingressos perquè a ningú de l’administració l’interessa esbrinar; nomes que fem una petita reflexió , que pot sorgir de la mes ignorant de les mentalitats humanes , com seria preguntar a on inverteixen els diners , tots aquells que en cobren mes dels que necessiten com per exemple , ministres ,consellers , advocats, metges , notaris i molts altres que el rendiment del seu treball, legal ho il·legal els permet tenir estalvis.
També podríem referir-nos al control de fundacions i molt especialment en les SICAP; , però sobre tot, s’ha de controlar a tothom que te el poder de signar contractes que es pagaran amb diner públic; que tal i com diu l’adagi ,”qui oli remena , les mans se’n unta”; i això de “Manos limpias“en aquest país fins ara , i  de ben segur en el futur, impossible.
Els catalans de be , que es de suposar que ho som la majoria, hem de procurar que la pinya no s’esbardelli abans d’hora i mantenir-nos ferms en, que volem decidir i que volem ser quan siguem grans, cosa que jo ja ho se , i que espero que sigui aviat.
  Màrius Viella         La Bisbal d’Empordà 1-9-2014  T/. 972640762