Si es vol la llengua catalana salvar, aquesta s’ha d’IMPOSAR

             Tant se me’n fot si l’ús de la paraula imposar és políticament incorrecte. Crec que ha de fugir la por d’usar-la als defensors de la llengua. Els que són contraris a la supervivència de la llengua catalana, s’han fet seu l’argument que una llengua no es pot imposar, i molts defensors de la llengua han caigut en la seva trampa, i s’ho han cregut. Si a un lloc que hi ha dues llengües en pugna, una de minoritzada i una de dominant i obligatòria, si es deixa que la gent de la llengua dominant o d’altres llengües esculli la d’ús, no triarà mai la minoritzada. És un error caure en el segon parany que ens paren els enemics de la llengua quan ens diuen que una llengua s’ha d’usar perquè s’ha d’estimar. És com si es volgués fer estimar la mare d’una persona o per obligació, o perquè els altres te l’enalteixen. Una mare s’estima perquè és la mare, l’única mare, i normalment les mares només fan el bé als seus fills i filles, i per tant, es fan estimar. Una llengua s’estima, perquè és la teva llengua, la que t’han ensenyat de petit o la llengua que parlen els habitants d’un territori, amb els quals vols viure integrat. Una persona aprèn altres llengües perquè les necessita en la seva vida quotidiana. Ningú no es posa a aprendre llengües per estimació, sinó per necessitat o perquè s’imposen.
 
            Tot això ho dic perquè a les passades eleccions a les Illes Balears, el PP, enemic de la llengua, litigi que arriba imposat des de Madrid, ha tengut votants que fa uns quants anys no haguessin ni somiat. Com és possible que un professor o professora, llicenciat o llicenciada en filologia catalana els voti? Abans no existia la més mínima possibilitat que això passàs, doncs ara, l’evolució ens ha duit a aquest disbarat. Moltes persones que estimen la llengua que parlen, la llengua catalana, voten PP i n’estan ben orgulloses, tant del fet de ser simpatitzants del partit com de parlar la llengua pròpia d’aquesta terra. Analitzem-ne les possibles causes. Ho faré a partir d’una entrevista feta en el Diari de Balears de 13 de juny de 2011 a Llorenç Perelló i Rosselló (nom i llinatges ben catalans), d’Alaró, que es caracteritza per ser el regidor més jove de Mallorca, només té 18 anys. Ha fet la selectivitat i pensa matricular-se per a fer filologia catalana. Ha entrat a l’ajuntament d’Alaró amb el PP i serà durant quatre anys tercer tinent de batle i regidor de Joventut i Cultura.
 
            Sobre la llengua catalana i les opinions de l’avui votat com a president de la Comunitat Autònoma declara el següent: “No és el discurs de tota la gent que hi ha al partit, només una veu que s’ha fet pública. Jo parl mallorquí, que és un dialecte del català i escric amb estàndard.”Quan li pregunten si creu que la llengua catalana ha de ser requisit o mèrit per accedir a la funció pública, respon: “Requisit, sense dubte.”, quan el president la vol reduir a mèrit. Quan se li demana que opini sobre la Llei de Normalització Lingüística, contesta: “Crec que ha de continuar endavant, però amb matisos. No som partidari que la llengua s’imposi, sinó d’ajudar-la a fer més present. Tampoc no crec que s’hagin d’editar llibres amb les modalitats insulars.”
 
            Aquí era on volia arribar, la qüestió de l’edició de llibres ho ha dit per activa i per passiva el president del seu partit i ara president de tots i totes. Amb l’únic que està d’acord amb el seu partit és que la llengua catalana no s’ha d’imposar. Aquesta opinió ja l’he sentida a altres persones de bona voluntat del mateix partit. I aquí és on s’equivoquen. Aquí és allà on es contradiu l’edil. Una llengua no pot ser requisit, sense que s’imposi. El fet de ser requisit és una imposició. La llengua castellana s’imposa a tot el territori de l’Estat. La mentida més gran que va dir el rei va ser quan se li va escapar o quan li varen fer dir els que preparen els seus discursos: “Nunca el castellano fue una lengua de imposición…” Sota l’excusa de la no imposició i de la llibertat arriben tots els mals possibles per a una llengua tants anys reprimida i prohibida, arriba l’elecció de llengua a l’escola, que no serà elegida per als que no la tenen com a primera llengua, per a no esforçar-se, perquè renuncien al mèrit, perquè desitgen que aquesta llengua que estorba, desaparegui.
 
            Per tant, feta aquesta explicació, desig que quedi clar que per a normalitzar la llengua catalana (els del PP el primer que eliminen són totes les direccions generals de política lingüística i els dinamitzadors), és necessari i primordial que s’imposi i això és el que s’ha de defensar. Sense imposició de la llengua estam abocats a la substitució. La imposició per la nostra part és usar-la sempre, perquè és la nostra, perquè nosaltres vivim en aquest territori i perquè els nostres ancestres també hi varen viure i també la varen parlar i no hauríem de ser nosaltres els qui carregàssim sobre la nostra consciència que les nostres actuacions havien ajudat a fer-la desaparèixer.