Els fets van passar fa 8 dies. Divendres tarda. Tot decidit vaig agafar les coses i anava preparat per passar un cap de setmana d’allò més tranquil al meu poble fugint de l’estrés del dia a dia de la ciutat.
Tot bé, com sempre, fins que vaig arribar al km no sé quant de l’A2 a l’altura del Bruc. Va ser allí on es va produir l’agressió, no una agressió física sinó moral, emocional, sentimental… algú havia tornat a la vida el ‘torito’ d’osborne. Un tret al cor, un tret a la meua catalanitat, als meus sentiments, a les meues conviccions, a les meues esperances, al meu país… a la meua llibertat!!
Molt bé, cap de setmana enlaire, expressant la meua indignació arreu tot esperant que algun català de bé arreglés allò que algun espanyol de mal havia tornat a alçar.
…(7 dies més tard) Repetim operació. Agafo lo necessari per anar a passar uns dies al meu poble, concienciat, això sí, que hi haurà un tram de l’A2 que hauré de fer a 150-160 km/h per no gaudir de l’esplèndid skyline de les muntanyes del bruc i amb l’esperança de què algun dels catalans de bé ja hagi fet la bona acció de fer-lo desaparèixer, perquè, he de reconèixer, a vegades sóc un dels catalans de moltes paraules i pocs fets.
En passar pel lloc dels fets: sorpresa!!! no hi és!! i quan dic no hi és, vull dir, que no l’han pas desmontat a trocets com en ocasions anteriors, no!! L’han arrencat de socaarrel, és a dir, fonaments inclosos. I em pregunto qui ha fet tan espectacular obra benèfica.
Després sé que un grup (ara ja d’amics) identificats com a Bandera Negra s’han esforçat durant hores per evitar les agressions morals que tal figura porta a terme. Sí senyor!! Poques paraules i molts i bons fets, aquests són els catalans que necessitem!! I no el ‘ni fets ni paraules’ dels que s’autoanomen catalans de la Generalitat!! Perdó, de fets si que n’hi ha, o més aviat desgràcies: el conte de renfe de cada matí, l’apagada de Barcelona, el Carmel, l’aeroport…
Bandera Negra: gràcies per ensenyar-nos el camí!! Cap agressió sense resposta!! Els catalans hem de desfer-nos del fotut seny que ens fa perdre i organitzar-nos, mobilitzar-nos, lluitar i guanyar, estem en una situació límit, pitjor de la que molta gent s’imagina.
Hi ha dues maneres de fer que un territori o nació conquerida adopti la identitat nacional del conqueridor: 1-exterminar o expulsar la població local , 2-fer la població conquerida adopti la identitat de la conqueridora convencent-la del munt d’avantatges que d’aquest fet en treuran.
Els espanyols, al llarg de la història, majoritàriament, per sort, han optat per la segona via, però ho han fet tan i tan malament que podríem dir, com es diu vulgarment, ‘els ha sortit el tiro per la culata’.
Lluitarem i vencerem. Tornarem a ser un poble i un país guanyador, n’hi ha com els Bandera Negra que ens marquen el camí a seguir, no ho desaprofitem.
