- Publicitat -
El debat sobre si aprovar els pressupostos de Pedro Sánchez ha continuat viu avui. Viu, en el si dels partits independentistes; en el si de la ciutadania sobiranista, l’estupor sobre la idea de ja només plantejar-s’ho pot ser que sigui molt alt. Canviar el govern de Rajoy pel de Sánchez es comprenia i es va desitjar, ni que fos per justícia divina, a canvi de res, si calia. Alguns, fins i tot compraven i compren que és millor un govern dialogant, creient en l’esperança utòpica que potser se’l convenç de quelcom positiu fent-li xantatge amb l’estabilitat del seu govern socialista.
Ara bé, aprovar-li els pressupostos i quedar-se així sense cap argument per fer-li ‘pressing’, de què servirà? D’acord, votar ‘no’ no aportarà res per ajudar els presos i exiliats, però votar ‘sí’ no només tampoc ho farà, sinó que deixarà la lluita per la qual han acabat mancats de llibertats amb menys opcions de reeixir. És a dir, votar ‘sí’ als pressupostos és convertir l’esforç i el sacrifici dels líders polítics en estèril.
Sí, aquest Dietari ha defensat diverses vegades que per eixamplar la base independentista s’han de fer bones polítiques socials, i el PSOE defensa que els pressupostos donaran més recursos a Catalunya, però… Després de tants i tants enganys i decepcions, encara ens els hem de creure? No dèiem que ja estàvem en una altra pantalla? Ara farem la puta la Ramoneta, farem de PNB i vendre’ns per un plat de llenties tot perdent la possibilitat de collar-los? Veurem què acaba passant. En qualsevol cas, Pedro Sánchez ha afirmat avui que ell governarà fins que s’esgoti la legislatura el juny de 2020. Algú, incloent-lo a ell, es creu aquestes paraules?
Publicitat
