Si afeblim TV3 hi perdrà el país

L'anunci de tancament de les delegacions històriques de TV3 a l'Ebre, Perpinyà, Andorra, Pallars i Pirineus obre un interrogant sobre el model de televisió pública que volem i la seva fortalesa. La decisió presa unilateralment pel Consell Català de Mitjans Àudiovisuals (CCMA), òrgan on només hi ha representació de CiU, PP i PSC, s'ha justificat per l'obligada política d'estalvi pressupostari resultant de la insuficiència de recursos. Davant una mesura com aquesta és inevitable expressar la sorpresa i la preocupació per aquesta manera de procedir i, sobretot, per la repercussió que pot tenir en una televisió pública que necessitem -ara més que mai- forta, líder i al servei de la llengua, la cultura i la nació catalanes.
 
La Televisió de Catalunya necessita estar arrelada a tot el país, a totes les comarques. No es tracta només que arribi a tot el país sinó que també ha de ser una televisió de proximitat i que doni compliment al marc legal que defineix TV3 i la seva funció de servei públic. Aquesta és una premissa que no val a oblidar i de la que no podem prescindir.
 
Ara bé, també cal admetre el context econòmic de les nostres institucions: els ingressos de la Generalitat han caigut en picat. I per si la situació no era prou complicada, el Govern del PP ha imposat un sostre de dèficit draconià que obliga a una retallada salvatge. Per això, Esquerra Republicana va presentar dijous al Parlament una proposta exigint que el sostre de dèficit passés del 0,7% a l'1,7%, res que no hagi recomanat la mateixa Unió Europea, a la vegada que l'administració espanyola es reserva un sostre de dèficit del 3,8%. Una proposta que, com era d'esperar, no va votar el PP ni C's, però que, atenció, de forma incomprensible i irresponsable tampoc la van votar ni ICV ni el PSC.
 
Com es pot protestar contra les retallades sense intentar revertir una política premeditada del Govern espanyol que ens condemna a un sostre de despesa molt per sota de les nostres necessitats?  Qui està escanyant les finances de la Generalitat és el Govern espanyol. És Madrid, únicament Madrid, qui té la caixa i la clau de la caixa. És el Govern de espanyol qui incompleix tots els seus compromisos pressupostaris amb Catalunya, és aquest Govern qui malbarata els recursos públics i qui manté a Catalunya una política d'espoli econòmic flagrant que incrementa el patiment de la nostra gent en plena crisi. I per si no era suficient, els darrers mesos s'ha esmerçat en escapçar tots els nostres intents per recaptar més recursos, com ha succeït amb l'impost als dipòsits bancaris. I ho acaba rematant amb un sostre de dèficit profundament injust, desproporcionat i ineficaç.
 
Si no posem l'accent allí on hi ha el gruix del problema, no hi ha res a fer. I, de retruc, estarem fent el joc al PP que ras i curt és qui està imposant el sostre de dèficit a la Generalitat.