S’ha fet bona feina i en queda molta a fer

                       La migració que s’ha produït, tant per la necessitat conjuntural de mà d’obra barata com per la de fer unes feines que la població indígena, instal·lada en la societat del benestar, rebutjava, ha fet que gran part de la població que resideix als Països Catalans no hi hagi nascut. Això significa que tenim una part important de la població que ha arribat a aquest territori, parlant altres llengües. També ha provocat els problemes coneguts per tots, per allò de trobar-se amb dues llengües oficials, una de les quals coincideix manta vegades amb la llengua del nouvingut, si procedeix d’Espanya o de la majoria de països llatinoamericans.
 
            Sempre és important conèixer la situació en què ens trobam en qüestió de llengües, per allò de comprovar si la substitució lingüística avança o retrocedeix, ja que no es pot permetre que es provoqui patiment o eufòria, segons que qui parla ho faci des d’un punt de vista pessimista o optimista. Per això és molt important l’estudi que adesiara fa el Baròmetre de la Comunicació i Cultura, que duu a terme l’Institut d’Estudis Catalans i algun altre organisme. En el darrer baròmetre, els pessimistes poden estar satisfets dels resultats obtinguts i als de la dreta espanyolista se’ls va en orris la seva teoria que l’espanyol es troba perseguit a la Catalunya principatina. El 99% dels catalans del Principat entén, sap parlar i sap escriure l’espanyol, mentre que  el català és entès per un 95%, el sap parlar un 77% i el sap escriure un 60%. Queda clar que no hi ha cap excusa per poder recórrer qualsevol comarca del Principat i usar la llengua catalana, ja que pràcticament tothom l’entén.
 
            Una altra dada positiva es refereix al fet que es va realitzant una bona tasca d’integració de la gent que s’ha vist involucrada en processos de migració i ara viu allà. Després de l’allau de població arribada en els últims 10 anys, s’ha de pensar que la situació podria esser bastant pitjor. La tasca d’integració que s’ha duit a terme entre tots, des dels cursos que s’han anat fent arreu, fins al comportament de qualsevol persona catalanoparlant, s’ha aconseguit que el 57% de les persones nascudes a la resta de l’Estat espanyol, sàpiguen parlar en català, i que també en sàpiguen un 40% de les persones que han nascut fora de l’Estat espanyol. Així que la majoria l’entén i això permet que els catalanoparlants puguin exercir el dret que tenen a usar el català en qualsevol indret del territori, i això significa que si l’allau de migració s’atura, en deu anys més la integració de les persones estrangeres serà completa, si no es deixa que la crisi i el PP actuïn.
 
            Les dades anteriors són molt positives si tenim en compte que només un 32% de la població dels Països Catalans ha tengut com a llengua inicial, la llengua catalana. Per tant, els % d’ús de la llengua impliquen que hi ha hagut un excel·lent aprenentatge a l’escola i al carrer i això també indica que s’ha de continuar en aquesta línia. S’ha de tenir en compte que al Principat, només són un 35% les persones que tenen el català com a llengua inicial. En canvi a les Illes Balears, un 53% han tengut aquesta llengua com a inicial, i a València, un 22%. Això significa que la primera llengua que varen usar va ser el català en els % indicats. Per tant, el lloc on s’ha tengut més fàcil aconseguir augmentar l’ús ha estat a les Illes, i, per tant, és aquí on el PP, amb José Ramon Bauzá al capdavant pot fer molt de mal. No es pot baixar la guàrdia ni permetre que s’eliminin les lleis i decrets que permeten i donen prioritat a la llengua pròpia, ja que els resultats encara queden lluny del bilingüisme, que també el PP diu que defensa. Quan els percentatges de coneixement del català coincideixin amb els de l’espanyol, podrem començar a pensar que s’ha fet una política bilingüe correcta.