S’ha de tornar al petit i mitja comerç

S’ha de tornar al petit i mitja comerç
No es la primera vegada que suggereixo que el capitalisme liderat per la banca , es la política per crear pobres; i la prova la tenim , que dintre del mateix sistema , s’han eliminat membres ho entitats, que en altres temps gaudien d’un gran prestigi.
Es llegeix i s’escolta ,que economistes d’arreu aposten per noves vies de finançament per la viabilitat econòmica del empresariat i del comerç; jo no se com es pot fer circular el diner , quan esta dintre de caixes fortes de bancs, que a mes fan la funció  de recaptadors d’impostos.
 Els que com jo amb vuitanta anys  i mes, i alguns amb menys , recordem que cobràvem de l’empresa cada dissabte diner en ma , sense haver d’anar a la caixa o al banc per cobrar, obligat a obrir una llibreta d’estalvi que ara cobren 3€ cada mes de manteniment, de ben segur que recordarem, que els comerços eren les principals entitats financeres dels pobres i dels treballadors o obrers, fins que la banca va convèncer als empresaris de fer passar els diners dels sous per les seves mans , abans que dels que l’avien guanyat; aquí comença el suplici actual ,provocat per la banca i l’especulació sobre el creixement i el desenvolupament immobiliari , obrint la porta a les hipoteques i tancant les del crèdit dels comerciants, , amb la greu conseqüència catastròfica , obligant al “suïcidi” del petit comerç , que en aquell temps , donava feina , donava estudis universitaris als fills i protegia als veïns.
Si volem recuperar l’estabilitat econòmica, no tenim cap mes solució que tornar enrere i eliminar els locals comercials de mes de cent metres quadrats; com també posar un preu màxim al temps facturat com a ma d’obra, que no superi els vint-i-quatre €  l’hora; dedicar esforços i fer inversions en les energies renovables ; solars, eòliques i la biomassa, factors importants per la creació de llocs de treball, i procurant entrar al banc quant menys millor, com al metge. Espero que quan Catalunya sigui independent i administri els seus recursos , serà la solfa que es posarà al faristol, i que la nova “Caixa Catalana” en prengui nota  i no segueixi el rumb marcat per la Caixabanc.
Màrius Viella        La Bisbal d’Empordà 12-X-2016