Entrevista a Raúl Rodríguez, jugador del RCD Espanyol
El defensa de l’Espanyol Raúl Rodríguez va donar suport explícit al dret a decidir del poble català. Rodríguez ho va manifestar en una entrevista al programa L’illa de Robinson d’El Punt Avui Televisió. Rodríguez, que va argumentar que el seu raonament no es basa en posicions nacionals sinó en criteris democràtics, va defensar “un criteri lògic: preguntar. La gent ha de poder dir què pensa, això és el que ens diferencia d’èpoques més fosques.
El futbolista barceloní va explicar que se sent “orgullós de poder defensar la samarreta d’un club tan plural com l’Espanyol”, on hi tenen cabuda tot tipus d’opinions. A més, va defensar el dret de poder expressar la seva opinió “com a individu”, remarcant que al club blanc-i-blau “comparteixo vestidor amb gent que no opina com jo, però al final el que importa és que tots estimem l’Espanyol”.
Podeu llegir alguns fragments de l’entrevista a continuació:
Parlem de la qüestió de votar el 9-N. Tu des de fa temps ho tens molt clar. Tu vols que Catalunya voti.
Jo personalment ho tinc clar. Hi ha gent que no vol opinar, que es vol mantenir al marge. Jo m’he format i represento, molt orgullós, una institució que amb això és un exemple. És una institució molt plural, amb opinions de tot tipus, amb gent que opina una cosa i gent que n’opina una altra. I aglutina el que jo crec que és la màgia dels esports, gent amb diverses idees. D’això es tracta el futbol al final, saltem barreres i ens ajuntem perquè tenim una passió comuna. I en aquest sentit, jo vinc d’una institució que és un exemple en això. I d’altra banda, quan se m’acosta algú i em diu: “Com a individu, quina opinió tens d’això?” No em sentia gaire còmode amb la idea d’haver d’autocensurar-me d’alguna manera. D’haver de dir: “Tinc una opinió però no la vull dir per no ferir sensibilitats”. Jo crec que això, d’on jo vinc, tenim aquesta fortalesa de dir que pensem diferent però hi ha un respecte absolut per les opinions.
D’altra banda, jo vull dir que no tinc formació, ni coneixements, ni credibilitat, gairebé diria. És una opinió més equivocada o més encertada que la de qualsevol ciutadà. Tinc la meva opinió com la de qualsevol altre. En aquest sentit, anar-te’n a dormir havent de callar la teva opinió no em semblava gaire bé.
El fet de pertànyer a la plantilla de l’Espanyol vol dir que aquest pluralisme d’idees és un factor afegit a l’hora d’expressar la teva opinió?
Ho és. Jo comparteixo vestidor amb gent que no opina com jo. De molts temes, de diversos temes. A la graderia, donant suport al teu equip, de manera apassionada, ets al costat, tocant-te colze amb colze, amb una persona que no opina com tu. Només per probabilitat, quanta més gent hi ha en un lloc, en un club, en una institució, en un govern, hi ha opinions diverses. Jo crec que la clau és el respecte.
Jo em deixo la pell al camp amb gent que tenen opinions oposades i enfrontades amb mi, però amb la màxima naturalitat i sempre quedant clar que la meva opinió no és la de la institució. Evidentment, la institució, i l’Espanyol més que cap, té aquest punt d’apolític. Venim aquí a jugar a futbol, perquè ens agrada i estimem l’Espanyol. Però tenim individus que tenen opinió. Si algú ve i em pregunta: “Raúl, què en penses d’això?” No diré que no tinc opinió perquè és mentida, sí que en tinc.
Recordes el cas de l’Oleguer Presas, que va sentir el nom del porc per declarar-se obertament independentista?
Sí, va haver-hi un enrenou bastant important. Jo penso que la forma que ell ho va fer va ser acostar-se al seleccionador i dir-li “Jo penso això”. No va dir-ho públicament, va fer-ho d’una manera que s’hi pot estar més o menys d’acord però va dir que tenia aquella visió i no sé si li va sortir bé o malament, però en aquest cas va portar-ho pel camí que volia.
Últimament s’ha comentat que el Barça podria voler jugar en un futur a la lliga francesa. Per tu, seria un malson, que d’aquí un temps haguessis de triar entre jugar amb una selecció o una altra?
No crec que em passi, sincerament. Però en qualsevol cas, tu decideixes com a individu i en el cas que es donés la circumstància que l’Espanyol hagués de prendre la decisió hipotètica de decidir una direcció o l’altra, ja ho decideix com a institució i tu, com a part d’aquesta institució, endavant, som-hi i cap problema. Però també és cert que, comparat amb el cas de l’Oleguer, quan a mi em demanaven si volia opinar sobre això, jo vaig dir que jo no estic a favor de la independència ni estic a favor de mantenir-se a l’estat espanyol sigui com sigui. La meva posició, que no és una posició d’amor patriòtic cap a ningú més que cap a mi mateix, la meva família i la gent que m’estimo, és una posició ‘zero nacional’. Jo defenso un criteri gens radical, defenso una cosa bastant lògica: preguntar. Preguntar i ja està. Tenir un dret que em sembla democràtic, és a dir: preguntar a un poble què vol fer. La decisió que es prengui em semblarà fantàstica perquè s’haurà pres entre tots. Sincerament, i si no fos així també ho diria, jo no sé quina via agafaré en aquest debat. Però tinc clar que el que jo opino és que s’ha de preguntar. La gent ha de poder dir: “Jo crec això”. Al final, és el que ens diferencia d’altres èpoques més fosques.
