Si Sr.Mas, si algun català encara és autonomista, ja pot anar obrint els ulls a la realitat. Les Comunitats Autònomes mai cap govern les ha sabut gestionar -el PP ni ha volgut- ja que per fer-ho calia obrir-se molt a la realitat diversa de l'Estat i contemplar i acceptar les diferències existents.
En el cas de Catalunya, que és el que més ens ha d'importar, aquesta autonomía sempre ha estat limitada i, sobretot, poc equitativa i molt injusta atenent el que aporta i el que representa dintre de l'Estat.
Això ha fet que, des de l'Estatut del 2006 i el seu desenllaç final, junt a manifestacions i actituds diem que «poc afortunades», s'hagi pogut copsar com molta gent que estava conformada i no tenia cap problema en seguir com fins aleshores s'hagi anat plantejant que potser no tot era tan sòlid hi havia alguna cosa que no encaixava del tot o que grinyolava.
Uns abans i altres desprès s'han pogut donar conte de que la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya no té el més mínim valor a ulls de l'Estat i, fins i tot, si aquest vot, encara que majoritari, representa allò que no està escrit ni establert i, com que te «la paella pel mànec» per «sufocar» el que considera una sublevació, i una vegada esgotats altres mètodes intimidadors, sense èxit, ha arribat al que pot ser més efectiu per aconseguir el seu objectiu. Asseure's a la taula i parlar, dialogar, negociar, perquè tothom hi perdi una mica perquè tothom hi guanyi molt ? Nooooooo !. La formula que adopta és la que, davant la incapacitat manifesta de totes les possibles que hi ha, pot afeblir l'adversari: Intervenir de forma ja absoluta els comptes de la Generalitat i tancar la caixa dels diners, encara que bona part sigui dels propis catalans -hagin votat a qui hagin votat-.
Abans dels d'ara molts d'altres ja han intentat neutralitzar, i si pot ser eliminar la Catalunya política, la que es queixa perquè està maltractada, la que qüestiona, la obstinada en existir i en governar-se, la que, fins i tot, parla diferent. Ho han provat tot i en tot han fracassat. Ara, una vegada anul·lada la voluntat política dels catalans, i castigant a tots pel que democràtica i lliurement han votat una majoria, només els queda estrangular l'única font de finançament que ens han deixat. En plena pre-campanya electoral, això demostra fins quin punt està disposat a arribar un partit per seguir en la Moncloa, encara que això sigui jugar amb els recursos econòmics de proveïdors o d'empleats públics en un territori on és políticament irrellevant.
No hi ha, ni realment mai hi ha hagut, un projecte d'estat plurinacional on tothom hi pogués caber a gust, i en la autonomia només s'hi pot sentir be qui sempre estarà en deute -i això ho saben be uns i altres-, i aquest no és el cas de Catalunya.
