Tan si acabem abocant-nos en unes noves eleccions anticipades, com per a les futures, tot sembla indicar que la fórmula «Junts pel Sí», enginyosa però no plasmada realment per la decisió de la CUP de no compartir-la, no cal tornar-la a presentar. Pot ser que ni es vulgui perquè, segurament, estan passant unes setmanes d'incertesa que només serviran per deteriorar les relacions entre els grups.
El que era demanar i aglutinar un vot inequívoc, el que era aparcar diferents programes per engrescar amb un objectiu comú per mostrar la seva força, segurament que ja no val. Cadascú haurà de tornar a matisar les seves prioritats, que podran coincidir amb d'altres en alguns aspectes, més o menys determinants però que, en qualsevol dels casos, diversificarà l'electorat i els vots. Això, des del punt de vista independentista pot ampliar el «fons d'armari» però si el dia desprès no són capaços de unir esforços, fins i tot, pot donar en safata de plata el govern a forces que aquí, normalment, no passarien d'oposició perquè precisament es caracteritzen per ser l'altre cara de la moneda de l'independentisme, fins i tot, del sobiranisme.
Com que, pel que es veu, hi hagi qui hi hagi al govern de l'Estat la posició i actitud en vers Catalunya no variarà, es previsible que el moviment i sentiment independentista vagi en augment, fet que, atenent la actual situació de Catalunya, afeblida tan financera com políticament -que és el que es pretén-, pot representar un greu i insalvable problema, si del que es tracta és d'obeir els desitjos de la ciutadania a través dels seus vots. Per els que no en volen ni sentir parlar d'aquest detall, tan és, però algú ha de procurar no decebre a més de dos milions de catalans que, per molt que es vulgui ignorar, hi son… existeixen.
Sense quedar-nos en els fàcils exemples coneguts els darrers anys i que n'haurem de pagar les conseqüències molt de temps, en algun moment l' «ofici» de polític ha pogut donar la impressió de ser un «xollo», però, des de fa un temps, i sembla ser que des d'ara, pot ser un vertader calvari.
El que fins ara ha pogut donar peu, voluntària o involuntàriament, a cometre algun «excés», a partir d'ara por representar més aviat com un càstig per les ratlles contínues que s'hagin pogut trepitjar. Això va, exclusivament, per les persones que no entren en la política per solucionar-se la vida a costa dels contribuents, clar.
