Benvolgut: En la seva etapa de Conseller en cap , quan junt amb l’exconsellera de benestar i família , la Sa. Irene Rigau signaren el llibre blanc de la gent gran, tinc que dir que em vaig il·lusionar , fins al punt d’arribar a confiar amb vostè , tot i que no em captivava el seu programa ; m’agradaria que recordes l’intercanvií de correus electrònics ; ( soc Màrius Viella de La Bisbal d’Empordà, que fa mes de quatre anys que vaig al darrera de un setmanari de comunicació per a la gent gran); malauradament tot allò s’ha esvaït, i no voldria pensar que vostè n’és el culpable, perquè molts dels seus socis col·laboradors ,també han contribuït al meu fracàs.
Però si que crec que l’egoisme i l’afany de poder, l’ha portat per el camí equivocat fins al punt de provocar incertesa entre els seus simpatitza’ns i l’electorat de CIU, des de l’aprovació de l’estatut al Parlament de Catalunya: Vostè ha sigut golós de protagonisme, i això el portà a trair l’acord del Parlament de Catalunya, quan només mancava un “bull” en les negociacions a Madrid, i que vostè amb nocturnitat ho va esclafar tot ,negociant amb el S. Zapatero l’estatut que a ell li convingué, alimentant per a vostè falses esperances, que difícilment mai les podrà portar a terme, perquè el S. Zapatero fou mes espavilat que vostè, tot i que l’hi a sortit el tret per la culata.
En tot moment insisteix confondre al ciutadà de Catalunya , intentant exercir pressió i força sobre el nou govern d’Entesa , amb amenaces i exigències vers les negociacions de tot allò que vostè va regalar a Madrid aquella famosa nit, i que altres comunitats han aconseguit sense cap problema.
S. Mas , el seu comportament vers el govern d’Entesa , no es diferencia massa del comportament dels Srs. Acebes i Zaplana amb el govern de Rodríguez Zapatero; sigui coherent i responsable dels seus errors per el be de Catalunya, a menys que tingui nostàlgia de “l’aznarisme”; no posi mes pals a les rodes i doni suport al nou govern d’Entesa ,a fi de que quan es tingui de negociar a Madrid allò que vostè no va saber defensar aquella nit, i perquè el S. Montilla tingui el coratge necessari per deixar ben clar quin es el lloc del PSOE, i quin es el lloc del Govern d’Entesa de Catalunya, que si no ho fa com correspon, i com tots creiem que s’ha de fer, de ben segur que en els propers comicis, vostè no tindrà cap problema per ocupar la principal cadira de la Generalitat de Catalunya., i si no la pot ocupar, donis per satisfet , que serà una bona senyal de que Catalunya serà en el seu bon camí, gràcies també a la seva col·laboració.
AL Sr. ARTUR MAS
12-7-2002
Estic llegint amb satisfacció, que el Sr. Mas, va fer la presentació del llibre blanc al qual han elaborat un grup de 37 experts socials, amb 50 propostes i 14 recomanacions, dirigides als ja jubilats i els futurs.
Jo, jubilat, que sóc un gran aficionat a fer comentaris escrits sobre el que llegeixo, i sobre el que escolto, m´agradaria que entre aquestes propostes, s’hi trobés la que correspon a la meva afecció; o sia, un setmanari, on poder fer públiques les meves idees, i les de tots els jubilats que poden tenir la mateixa dèria meva, (que suposo que n’hi deu d´haver molts); no en reclamo la gratuïtat, ans al contrari, vull contribuir el seu manteniment, però amb les garanties de publicació de les meves idees i les de tots els participants. Un setmanari, pensat i elaborat, perquè els jubilats, es puguin comunicar i menisfetar respectuosament, sobre tot l’ho bo i l’ho dolent que ens envolta, (que de tot n’hi ha molt).
És molt interessant facilitar l’accés a les noves tecnologies, però segur que en la majoria dels casos, el pressupost no permet entrar en aquest sector de comunicació, i per aquesta raó, faig el suggeriment del “ setmanari” perquè segur que és a l´abast de tothom; i donat que l´idioma podria ser polèmic, no tinc cap reparo en que tothom pogués escriure, com l’hi fos més fàcil;( s’hi els jubilats tinguessin entre 20 i 40 anys, seria diferent.)
Voldria remarcar, que tot el que es pugui fer a favor del benestar dels jubilats, és molt lloable, i ha de ser benvingut, però S´ha de mirar de no caure en el parany, d´aïllar-los massa, dels no tant grans, perquè aquesta relació és molt necessària, per no caure en el desànim i en “ja soc vell”, quan el cap encara funciona, tot i que les cames flaquegen. Jo se, que el més difícil de la meva proposta, és el factor impremta, però també se, que quan hi ha voluntat, sempre es troben solucions.
M´agradaria tenir resposta a la meva proposta, amb carta personalitzada per part de qui correspongui, a la meva adreça:
MARIUS VIELLA
Proudhom Carbó Garriga 14B-1º-2ª
17100
LA BISBAL D´EMPORDÀ
GIRONA
D.N.I.40475590–i–Telf-.972-640762
