La Setmana Santa, en qualsevol cas i més enllà del significat religiós que li assigni una determinada comunitat de fe, refereix a valors, reflexió i compromís.
En aquesta direcció sembla important aturar-nos en vincular-la a una realitat i un context en què les desigualtats i el menyspreu per la vida angoixa.
L'esperança, motor de la utopia, és difuminada per la cobdícia i la insolidaritat.
El febrer passat, en una de les seves homilies en la missa diària a la capella de Santa Marta, el Papa Francesc denunciava sense eufemismes: “Avui al món hi ha vessament de sang. Avui el món està en guerra. Tants germans i germanes moren, també innocents, perquè els grans, els poderosos, volen un tros més de terra, volen una mica més de poder o volen obtenir més guanys amb el tràfic d'armes “.
La Setmana Santa no és una celebració històrica. Constitueix una crida a la reconversió. És imprescindible humanitzar les nostres desnaturalitzades relacions i pensar i actuar en clau de justícia i pau.
Això és vàlid per al món i també ho és per al nostre espai nacional. Ens altera un entorn creuat per la violència, la pobresa, la marginalitat i la manca d'igualtat d'oportunitats, en particular amb relació a infants, adolescents i joves.
La verborragia, per definició freqüentment buidada de contingut, caracteritza bona part de la diligència vernacla, el que no fa més que enfosquir l'horitzó. La societat no està esperant que emergeixi la màgia. És molt més sensata i equilibrada del que els polítics, en general, mal suposen.
El que està anhelant, i li assisteix ple dret, és gestió, el que en bon romanç equival a: definir polítiques, formular estratègies i desenvolupar plans conduents per enfrontar els problemes que s'arrosseguen i laceren. Alhora, rebutja ser entretinguda amb promeses paradisíaques que aviat cauen en l'oblit i deixen l'estela de noves frustracions.
Pretén una relació social en què els perdedors de sempre, els més vulnerables, que conformen un altíssim percentatge de la població, no carreguin sobre les seves afeblides esquenes amb les conseqüències dels recurrents ajustos.
La Setmana Santa ens presenta el desafiament de recordar les famoses “3 T” del Pontífex: tierra, techo i trabajo. Se'ls pondera com a drets sagrats, consideració que excedeix una visió merament religiosa. Fan a la justícia i per tant contribueixen a la pau.
