Sovint els hem dit, als membres del PSOE i del govern espanyol, que el seu model d’impunitat, pretesament consagrat amb la Llei de la Memòria que pactaren amb CiU i d’altres forces polítiques, tard o d’hora, s’ensorraria, que faria aigües. I el temps ens va donant la raó. Ara, des d’Argentina, els arriba una altra escomesa promoguda per l’administració de justícia d’aquella república que requereix a l’espanyola si s’actua o no en la persecució dels responsables dels Crims contra la Humanitat comesos durant la dictadura franquista per tal d’actuar en conseqüència. Des de fora de l’Estat, doncs, setge a la impunitat. I des de dins també, sobretot des de Catalunya i, bàsicament, des del republicanisme. Per no donar-los treva i, sobretot, enfocada l’acció cap a la causa del President Lluís Companys en entendre que, més enllà de la gran càrrega simbòlica que conté pel càrrec que ocupava quan fou assassinat, la seva reparació s’ha de convertir en un catalitzador de les contradiccions del govern espanyol.
Es per això que, pel que fa al cas Companys, no baixem la guàrdia ni un instant. D’aquí que calgui donar a conèixer les darreres accions, sobretot ara que ens acostem a l’aniversari de l’assassinat i que iniciem una semana intensa.
Recordareu que el 15 d’octubre de l’any passat, al Palau de la Generalitat, el President va presidir un acte en què s’anuncià la presentació (mai no s’havia fet, ni en temps del President Maragall ni del President Pujol) davant de la Fiscalia General d’una demanda de revisió de la causa i sentència. El govern de Catalunya, actuant d’aqueixa manera, donava compliment a un mandat del Parlament de Catalunya que havia proposat Esquerra.
Al cap d’uns mesos, la Fiscalía va respondre que no s’esqueia de traslladar la demanda de revisió al Tribunal Suprem. I ho argumentava, tot dient que, com que ja s’havia aprovat la Llei de la Memòria i aquest text legislatiu declara les sentències il.legítimes, es podía considerar que il.legitimitat era sinònim de nul.litat. El fet és que la resposta resultava, per matussera i cínica, un insult i una nova prova de la manca de respecte a la ciutadania perquè, justament, allò que va fer que uns votessin a favor de la llei i d’altres (Esquerra) en contra és la negativa espanyola a qüestionar la legalitat dels tribunals. En conseqüència, si als tribunals no se’ls declarava il.legals, llurs sentències romanien legals.
I això comportava conseqüències immediates, tant des del punt de vista simbòlic (cal tenir present que encara els noms de les víctimes figuren en el registre de penats del Ministerio de Justicia) com a efectes de rescabalaments de tota mena.
Doncs bé, la semana passada Esquerra va interpel.lar el ministre de Justícia i se li va exigir, ja que consideraven il.legitimitat sinònim de nul.litat, la modificació de la Llei de la Memòria, tot incorporant en l’article 3 que les sentències són nul.les de “ple dret”.
D’igual manera, la moció incorpora una demanda, que també s’haurà de votar dimarts, que diu: “Dur a terme les accions jurídiques i polítiques adients per anul.lar la sentència del judici sumaríssim al President de la Generalitat Lluís Companys i Jover, així com realizar aquelles actuacions oportunes perquè l’honor del President Companys sigui reparat”.
I el dissabte, dia 18, anirem a Madrid (consulteu web Comissió de la Dignitat) a fer un acte davant de la seu del govern de la Comunitat Autònoma de Madrid (la presidenta s’hi ha negat), antiga seu de la Dirección General de Seguridad, on fa 70 anys Lluís Companys fou torturat abans de ser traslladat a Barcelona per ser jutjat i afusellat.
Si cruen que defallirem, és que no ens coneixen (encara).
