Servei de desocupació (Amb les garrofes, 10/07/11)

Tinc un parent jove amb dues llicenciatures que, tres anys acabades les carreres, va combinant feines temporals a temps complet i a temps parcial. Res d’especial en les noves generacions de joves preparats als que els ha esclatat la crisi global més la bombolla espanyola. L’emprenyador del cas és que el parent en qüestió té per principi treballar sempre, encara que sigui a temps parcial. Ara, que diverses circumstàncies li han fet recórrer al subsidi d’atur, es troba, després d’hores de cues, que la funcionària de torn se li enriu a la cara fent-li la pregunta: I tu, perquè has agafat aquesta feina temporal que et donarà un atur de merda, podent tenir un abundós atur si l’haguessis agafat després del contracte a temps complet? Conclusió extreta pel jove parent, induïda des de l’administració: Surt més a compte no treballar que treballar. L’únic que no preveu aquesta impresentable legislació del subsidi d’atur i la frivolitat funcionarial és d’on sortiran les misses per pagar tants subsidis d’atur que estem incentivant, en comptes d’incentivar el treball.