Si obrim el Gran Diccionari de la Llengua Catalana i busquem la paraula coherència, la seva definició és: “Connexió i absència de contradicció entre les parts d'un argument, d'una doctrina, d'una obra, etc., considerats com una totalitat”
Sempre hi hagué i hi haurà persones que no són coherents amb les idees d'un mateix, però últimament a Catalunya sembla que, junt amb insultadors, envejosos, botiflers odiosos i ocells de mal averany, han aparegut com bolets: els incoherents. Persones que xerren, pacten i fan aliances sense calcular les conseqüències de les paraules, dels pactes i de les aliances que arriben a fer amb altres partits, que d'altra part són antinaturals.
Aquesta coherència caldria que fos exercida per tothom i la disculparia a gent corrent, però no admeto la seva nul·litat en polítics que es passen tota la seva vida política, prometent això, allò i el de més enllà, per a no complir quan manen, ni una quarta part del que havien promès. Han de ser coherents. Les incoherències dels manaies que arriben a tenir algun càrrec amb poder de decisió, només tenen tres explicacions: aconseguir tenir poder, les ganes de manar i la qüestió monetària.
Sempre tinc un dubte quan arriben unes eleccions autonòmiques, generals o municipals. Tots els partits sense excepció, a les seves campanyes electorals diuen tenir la solució a tots els problemes de la societat -principalment els socials- i per això, als seus mítings s'engargamellen fins a l'afonia, per a convèncer al personal perquè votin el seu partit, ja que prometen miracles i que s'hauran acabat totes les seves penes i els seus problemes. Llavors, aquest dubte meu es converteix en diverses preguntes que m'agradaria contestessin els polítics.
¿Si vosaltres, el PP i PSOE heu manat al govern central durant anys; si CiU, PSC i els dos tripartits formats per PSC-ERC-ICV, heu governat a casa nostra des que vam tornar a la democràcia, perquè ara teniu la solució a tot i abans no? Perquè ara hem de creure que va de debò? Ara heu trobat la solució i quan vau tenir el govern no la teníeu? ¿O és que ni vau intentar trobar la solució als nostres problemes, perquè l'únic interessant era anar passant el temps per veure fins quan durava el raig de la mamella, a la que sempre us aferreu amb desfici des del primer dia del vostre mandat?
Aquesta manera d'actuar dels polítics, em recorda aquells rètols que hi ha a molts bars: “avui no es fia, demà sí”. O el que és el mateix: “ara que manem no arreglem res, quan tornem a manar sí”.
Molt parlar de política d'esquerres i de dretes. Els primers diuen tenir la solució a tot i que les dretes mai fan ni podran fer polítiques socials. Però un cop a dalt, tots, dretes i esquerres actuen com uns conservadors i sense arreglar gairebé res. Tant se val que manin uns com els altres.
Alfred Bosch (que no sé perquè ha volgut ficar-se en política, amb els bons moments que he passat llegint els seus llibres que trobo a faltar) al seu llibre “L'Avi” Confessions íntimes de Francesc Macià (pàgines 265/266), posa en boca del dirigent d'ERC aquestes paraules: “Diuen que, al poder, m'he tornat conservador. I com vols que no m'hi torni, si s'hi torna tothom, quan mana”. I més avall segueix dient: “Ai, el poder. Per molt que en tinguis, sempre et semblarà poc. Per poc que en tingui un altre, sempre et semblarà massa”.
I això ho escriu, l'Alfred Bosch, una persona que ens fa creure que és d'esquerres i encara que ho posi en boca de Macià, demostra que és el que pensa, ja que el seu suport a la Colau ha sigut per tastar un poc de poder, i si més endavant en pot tenir més, benvingut sigui.
Això, l'Alfred Bosch, ho escriu al seu llibre, com si el president Macià abans de morir l'any 1933, ens ho digués a tots nosaltres. Però són paraules que poden ser de qualsevol segle de la història de la humanitat, que vénen a donar-me la raó. Primer, obtenir el poder, després manar i si quelcom és arranjat, serà com un miracle o casualment per atzar.
I què pensar de les aliances i pactes que hem vist aquests dies després de les municipals? Pura conveniència! Moltes són antinaturals i només per fotre al partit que no poden veure ni en pintura. Però tant se val, quan toquin poder ja es picaran la cresta, es diran el nom del porc, es barallaran, per acabar separant-se i tal dia farà un any.
Hem vist pactes que abans de les eleccions, segons el que alguns partits predicaven crèiem impossibles, però després hem assistit a unes coalicions que a molts d'aquests partits els hauria de caure la cara de vergonya.
El cas més vergonyós és el duet format per una monja benedictina exclaustrada i l'expresident de Justícia i Pau. La primera, pertanyent a una religió que predica l'amor entre germans i el segon amb una trajectòria dedicada a la pau, no se'ls acudeix res més per arribar al súmmum de la incoherència, anar a les eleccions del 27-S junt amb ICV (on l'amor entre germans no saben el que és, ja que el seu odi cap a Convergència està arrelat dins el seu ADN) i amb PODEMOS, on el seu cap “el coeta”, ha manifestat el seu desig d'imitar als EEUU, pel que respecte a poder tenir armes amb tota llibertat; com també demanà al PSOE que si és necessari una coalició amb ells per a poder governar després de les eleccions generals, que guardin per a ell, el ministeri de Defensa, ja que vol ser ministre d'aquest departament. A banda que ICV i PODEMOS no volen saber res de la independència de Catalunya. Com es pot veure, tot molt coherent amb el pensament de la Teresa Forcades i d'Arcadi Oliveras.
Amb aquesta colla d'impresentables, rancorosos, plens d'odi i amics de les armes, dels militars i del rei (recordeu la pallassada del “coeta”, tot donant acatament, en regalar a Felip VI “Joc de trons”) penso que la unió de: ICV-Podemos-CUP i Procés Constituent, per les eleccions del 27-S, és la incoherència més inversemblant que pugui formar-se, si ens creiem el pensament polític que prediquen la Forcades i l'Oliveras.
És clar, que no m'estranya aquesta aliança, ja que tant per tant, la Forcades i l'Oliveras estan convençuts que la independència de Catalunya només s'aconseguirà deixant fora Convergència. Només els partits d'esquerra poden aconseguir-la. No sé per què critiquen a les dretes, si ells que es consideren únics i pensen tenir la veritat de tot plegat, fan les mateixes espifiades i diuen les mateixes collonades que fan i diuen els partits de dretes.
Per acabar, un afegitó que no havia pensat posar en aquest article, però ja que he parlat d'incoherència, he de rebutjar amb tota fermesa la que vam veure ahir al TN del vespre. Un servidor, si s'organitza un acte on hi ha persones que no em deixen ser lliure, em prohibeixen ser com vull ser, em tallen el meu dret a votar, han sigut imposades sense demanar el meu parer, volen obligar-me a ser vassall seu com si fóssim encara a l'edat mitjana i el seu menyspreu cap a la meva persona és el nostre pa de cada dia, si sóc coherent amb els meus principis, no assistiré en aquest acte per molta diplomàcia i educació que em demanin els altres.
Què hi feien el nostre president Mas i l'alcalde de Girona fent la gara-gara i aplaudint a cor que vols a Felip VI? Perquè els mossos no van deixar acostar al lloc on se celebrava l'acte els manifestants que xiulaven al rei? Perquè no van deixar entrar a l'acte uns regidors de la CUP que volien entregar una carta, demanant als reis, d'allò que en diuen Espanya, que no vinguin més a Catalunya?
Critiquem la democràcia que fan servir allà, però la que es fa servir aquí, també deixa molt a desitjar! El més normal, és que ni el president ni l'alcalde haguessin assistit a l'acte de la fundació princesa de Girona.
No va votar sobiranista tota la província de Girona, a les últimes eleccions? Doncs…?
Vergonya senyors polítics per les vostres incoherències i també vergonya pel nostre President i l'alcalde de Girona, per no respectar els vots de tots els gironins.
Així, amb acataments, vassallatges i fent la gara-gara a qui ens oprimeix i menysprea, no anirem enlloc Senyor President i el camí cap a Ítaca de què parleu sovint, és a anys llum per arribar al final.
