Diu Rabindranath Tagore a Ocells perduts: “És fàcil de parlar quan un no vol dir tota la veritat.”
En conclusió, és el que dedueixo de les vostres paraules referent a la pregunta de la consulta. Sou home de paraula fàcil i entenedora però crec, que no voleu dir tota la veritat.
Heu declarat: “En les properes setmanes hi haurà acord, tot i que heu avisat que no serà perfecte, però serà bo” Malament comencem! A hores d'ara encara esteu marejant la perdiu? La pobra perdiu ha agafat en aquests últims temps tants camins, que està perduda i ja no sap cap on anar.
Parleu de “properes setmanes”. Sembla que estigueu parlant del mes de gener o febrer, puix només resten tres setmanes per acabar el desembre i altrament hauríeu pogut dir la propera setmana o a l'última setmana d'aquest mes. No ens heu estat dient que abans d'acabar l'any sabríem la pregunta i la data de la consulta? Ens feu saber que l'acord no serà “perfecte”. Si de bell antuvi feu una predicció d'un afer que molts catalans estem esperant amb gran il·lusió des de fa temps, i dieu que pot ser que no ens agradi però serà bo, una de dues: esteu marejant la perdiu però ben marejada o no voleu dir tota la veritat. Deixeu a banda l'eufemisme i proposeu una pregunta clara i contundent, on no hi càpiga doble significat ni tampoc diverses interpretacions.
Prescindiu de si es posen d'acord o no els diputats dels diferents partits de com ha de ser la pregunta, doncs sabeu molt bé que no hi haurà el consens desitjat, encara que estiguéssiu dos anys reunits. Molts dels catalans sabem la pregunta que s'ha de fer i ho tenim més clar que l'aigua, però vós i els polítics que us acompanyen al Parlament, seguiu sent uns cagadubtes amb una tebior que esborrona i no sabeu tirar pel dret. De què i de qui teniu por? Amb aquesta tebior, aquest dubtar i aquesta por esteu fent el joc a tots aquells que volen fer trontollar el procés sobiranista. També podem sospitar que feu el joc al vostre soci de coalició, Duran Lleida, veient com necessiteu Déu i ajut per a desempallegar-vos d'ell; també és sospitós aquest consens del qual sempre esteu parlant, al voler que Iniciativa i el PSC estiguin al vostre costat sabent que volen una pregunta sense que hi inclogui la paraula “independència”. És clar que vós tampoc esteu acostumat a pronunciar aquesta paraula. Què us fa por?
Voleu que la pregunta inclogui tots els que volen “un canvi rotund” en les relacions amb l'estat. Dieu: “hi haurà gent que voldrà un estat com Àustria o Dinamarca i uns altres que voldran construir un estat en associació amb Espanya” Aquesta gent no l'hem de perdre.
A veure, m'agradaria escatir si el capsigrany sóc jo o sou vosaltres, els pares de la pàtria. Aquests que voldran un estat en associació amb Espanya ja sabem a qui us referiu. Perdoneu Sr. Mas, els únics que volen un “canvi rotund” en les relacions amb l'estat som els que volem ser independents, i no entren en aquest grup els que volen un estat en associació amb Espanya, i aquests els perdrà igualment es faci una pregunta només per la independència o es facin dues preguntes a triar entre un estat independent o federal. Votaran “no” a una única pregunta on s'hagi de triar, independència si o no, i votaran “si” a un estat federal. Preveient els minsos vots que les enquestes atorguen en les pròximes eleccions al PSC i vist els 18000 manifestants del 12-O i els 6000 del 6-D que han aconseguit reunir el PP i C's en aquestes dates, els números dels unionistes no surten, davant els milers i milers de catalans que vam manifestar-se l'11 de setembre de l'any passat i a la cadena humana d'enguany.
I això amb el supòsit, que populars i ciutadans estiguin d'acord amb l'estat federal. Si no ho estan, llavors Sr. Mas, per fer content a tothom i no “perdre” ningú s'haurien de fer tres preguntes: una pels independentistes, una pels federals i l'altra pels unionistes que només volen pertànyer a Espanya i que no volen saber res d'independència ni de federalisme. Doncs fora discussions i marejar més la perdiu sobre la qüestió de la pregunta a fer. Una sola pregunta, la d'independència “sí” o “no” i bon vent i barca nova! Em sembla que els capsigranys sereu vosaltres, segons les decisions que acabeu prenent.
Quan feu l'anunci públicament de quina serà la pregunta i com dieu que ho voleu fer personalment, aneu en compte el que anuncieu al poble de Catalunya, per què us queixeu que des del govern central de Madrid volen acabar amb vós, però segons el que hàgiu acordat preguntar, les xarxes socials i els comentaris als diaris de casa nostra, trauran fum i no precisament per elogiar-vos, i no serà res comparat amb el que us diuen des de l'altra banda de l'Ebre.
Sembla com si haguéssim tornat als dies de “peix al cove”, “ara no toca” i “qui dia passa any empeny”. Us costa prendre mesures i aplanar un camí que hauria de ser planer, però no sé per quins motius sembla com si el volguéssiu fer molt costerut.
Aquesta vegada, el poble de Catalunya no us perdonaria i segons la pregunta, no caldria que us presentéssiu mai més a cap contesa electoral. ¿Tant us costa entendre que la gent vol saber en un referèndum si hi ha majoria independentista amb la pregunta: “Vol que Catalunya sigui un estat independent?”. Més clar i senzill no pot ser però vosaltres els polítics voleu trobar dificultats on no n'hi ha. És el camí cap a Ítaca on no veiem el final i que si triguem massa a recórrer, altres ens passaran davant.
