El nacionalisme de les nacions que tenen Estat, com l’espanyola, ha intentat sempre aconseguir que tots els ciutadans ho siguin de la nació dominant, que s’alcin a una única, i deixin de ser-ho de la nació dominada; en fer congruent l’Estat i la nació, a la saó de l’española. El 1862 observava Lord Acton que mitjançant fer coincidir Estat i nació en teoria, es redueix a la pràctica a una condició subjecta totes les altres nacions situades dins de les fronteres, i depenent del grau d’humanitat i civilització de la nació dominant, que reclama tots els drets de la comunitat, les nacions subjectes són exterminades, reduïdes a la servitud, il·legalitzades, o posades en condició de dependència.
Aquesta última és la situación actual de les nacions no espanyoles en aquesta democràcia, encara que el seu President llueixi seny o tarannà. Compareu els drets i poders de les minories nacionals francesa i italiana a Suïssa, d’autogovern i govern conjunt de l’Estat, amb els de les minories nacionals catalana i basca a Espanya, que ni tan sols són reconegudes: els alemanys no pretenen a Suïssa que tots siguin alemanys, però els espanyols pretenen que tots siguem espanyols, i es senten ultratjats davant l’evidència de milions de ciutadans que ni som ni serem espanyols, tot i que estimem Espanya, perquè no és la nostra nació ni el nostre país: si amb nosaltres no va poder Franco, van a poder Aznar o Zapatero.
Per això necessitem la independència. Per això la obtindrem.
