SENSE VOSALTRES NO HAURIA ESTAT POSSIBLE

AGRAÏMENTS…
 

 Gràcies al Partit Popular que va recollir signatures contra un Estatut aprovat pels catalans en referèndum, pel Parlament de Catalunya i per les Cortes Españolas, en un exemple manifest del que significa per a ells la paraula democràcia;
 

 Gràcies al mateix PP, a C’s i al Defensor del Pueblo per presentar recurs contra l’esmentat Estatut tot passant-se pel folre la voluntat majoritària dels catalans i les majories del Parlament de Catalunya i les Cortes Españolas;

 Gràcies al senyor Alfonso Guerra per passar el ribot al text estatutari;

 Gràcies al Tribunal Constitucional que, amb diversos membres amb el càrrec caducat, va dictar una sentència més política que jurídica, amb una interpretació ben sospitosa de la pròpia Constitución española. Així, per exemple, tot i que el text constitucional diu que els espanyols són iguals davant la llei, el TC va anul·lar l’obligació de conèixer el català a Catalunya, tal com figurava a l’Estatut; és a dir, a Catalunya, les persones de parla castellana no tenen l’obligació d’aprendre el català, mentre que les de parla catalana sí que tenim l’obligació d’aprendre el castellà. On és aquí la igualtat? Conclusió: el bilingüisme no serà mai real perquè una llengua –el castellà- és de coneixement obligatori mentre que l’altra –el català- l’aprèn només qui vol aprendre’l;

 Gràcies a la caverna mediàtica per la seva “objectivitat” quan informa de la majoria de temes relacionats amb Catalunya, amb matrícula d’honor per a Federico Jiménez Losantos, PJ Ramírez, Luís María Ansón, César Vidal, Intereconomía, Arcadi Espada i tants i tants altres;

 Gràcies a Rouco Varela i la seva “cort progressista i respectuosa” amb els sentiments i drets dels catalans;

 Gràcies per a molts catalans digníssims i il·lustres, com ara Alejo Vidal-Quadras i Albert Boadella, que han fet referència al seu amor a la terra per tot arreu on han passat (quan van estudiar no s’havia inventat encara la paraula hipocresia);

 Gràcies als dirigents actuals del PP català, de Ciutadans i –en alguns casos- del PSC: la seva tasca és encomiable;

 Gràcies al senyor Francisco Caja per la seva lluita incansable a favor de la “cohesió social” a Catalunya;

 Gràcies a tots aquells que han treballat a favor de la catalanofòbia de manera intensiva i incessant. Són tants que és impossible reproduir-ne els noms (que em disculpin);

 Gràcies a tots els polítics d’arreu que han comprat vots pagant amb estirabots i mentides sobre Catalunya i els catalans, desvirtuant la realitat actual i històrica;

 I gràcies als qui van escriure els llibres en què jo vaig estudiar per ensenyar-me que el català era un dialecte, exactament el mateix que continuen creient molts espanyols encara avui.

Ja sé que aquesta llista neix coixa, molt coixa, atès que hi ha tantes persones que han fet “mèrits” per figurar-hi que seria inacabable.

Jo, de tot cor, vull donar les gràcies a totes aquestes persones –les que he esmentat i les que no- per la seva contribució al moment actual que viu la meva terra, el meu país, Catalunya. Sense ells, el 10J i la manifestació del passat dia 11 no s’haurien produït o haurien estat diferents, segurament molt diferents