Crec, que tres són les causes de la devallada de CiU. La primera: potser la impresentable jugada del diari “El Mundo” ha influït una mica; la segona: no desempallegar-se d'en Duran Lleida, que ja abans de la campanya va fer que l'expresident Pujol digués que s'havia acabat de fer “la puta i la ramoneta”. Un dia declarava estar a favor d´un referèndum i dies després deia, que no tenia sentit un referèndum que no sigui legal i que Catalunya no podia viure sense Espanya. La tercera: les “retallades” administrades malament, doncs treure diners a qui més ho necessita per viure cada dia, és una mala administració. Segur que no podien sortir els diners d'altres llocs?
Dit això, crec que a Madrid i algun partit d'aquí fan volar les campanes d'alegria massa aviat, com si aquesta devallada de CiU hagi servit per anar-se'n en orris el nostre intent de convocar un referèndum per a preguntar si volem ser un nou estat d'Europa. Els partits que fins ara defensen aquest referèndum, sumen el 65% dels escons, sempre que després de les eleccions algun partit no faci marxa enrere. Espero que no, encara que mentre estic escrivint aquest article, ja començo escoltar per la ràdio alguns dubtes per part d´ERC.
Demano ERC que no torni fer de les seves….per que si ho fa, un que ja té certa edat i alguna que altra malura, no veuré acomplert el meu somni i desig de veure la llibertat del meu poble. A veure, no volia ERC que el Sr. Mas no tragués la majoria absoluta, per poder vigilar més els seus passos en aquest camí cap a la independència? Doncs ja té el que volia! Jo també veig més factible el nostre alliberament d'Espanya sense la majoria de CiU. No malmetrem aquest camí.
Ara, passades les eleccions baixarà una mica les males maneres dels enemics de la nostra independència, però, obrim els ulls!, ja que tornaran a dir-nos el nom del porc i lo que faci falta, al veure que s'acosta la convocatòria del referèndum. Nosaltres a lo nostre!
Espero que davant d'aquest fet importantíssim pel nostre futur, els partits deixin el seu orgull a fora del carrer, abans de seure en una taula per a dialogar. El país hi sortirà guanyant i els hi estarà sempre agraït.
