La formació de govern dels socialistes, com si d'un show d'impacte es tractàs, no deixa de donar sorpreses. Si a Cultura s'hi havia dedicat un personatge extravagant, format a programes del cor, també com si un personatge de revista de perruqueria fos, també havia d'haver tengut deutes amb Hisenda. I si ja no en té, a ningú no li importa. Els que han perdut la menjadora, la que els havia proporcionat el PP durant anys i les successives caixes B estan tot famèlics esperant trobar ministres nomenats que hagin estat imputats per anar preparant una altra moció de censura i així poder recuperar el poder, aquell que tants beneficis proporciona. Es veu que els currículums vitae encara no incorporen les relacions amb la justícia, però això aviat serà una exigència, per no trobar-se amb desagradables sorpreses. Segur que ja hi ha uns quants altres ministres al punt de mira, per dur-los a a la corda fluixa.
Fins ara, les diferents peces del puzle governamental prometen els càrrecs per la intocable Constitució i sense l'ornamentació religiosa, pròpia d'un estat confessional, cosa que el PP tenia ben assumit, i que va ser incapaç de fer el que els correspon als estats aconfessionals, millor dit seria si els diguessin estats laics. Però els governs no viuen de gestualitats, viuen gràcies a les accions que duen a terme, i el PSOE, a part de les cessions fetes als immigrants, encara es troba bastant inactiu. Què espera Sánchez a tenir data per a una cita dialogant amb Torra, president del Principat? Què espera el govern socialista a acostar els presos a la seva terra? Per què no inicien les passes corresponents perquè els presos, a més d'acostar-se, surtin lliures i puguin tornar els exiliats sense càrrecs? O és que això s'ha de decidir a la reunió de presidents que encara no està programada? Mentre el govern fa la torniola als possibles votants, la vida continua com si res no passàs o com si tot continuàs igual.
Ningú i menys cap català no pot oblidar l'atonyinada rebuda l'1 d'octubre per voler votar i perquè els atonyinadors ho volien impedir; tots sabem que molts d'ells eren guàrdies civils. Doncs ara s'ha sabut que el 15 de febrer de 2017, a Torrevella, Alacant, un grup de guàrdies civils va robar la cartera a una persona, mentre es feia un control. Quan aquesta persona va anar a denunciar-ho, els companys policies varen dilatar els tràmits tot el que varen poder, esperant que els altres agents tornassin a comissaria. Més tard varen modificar l'acta del control i hi varen afegir una denúncia cap a aquella persona, posant que duia droga. Segons aquesta persona a la qual es feia el control, mentre uns agents l'escorcollaven, un altre li va sostreure de dins el cotxe 400 euros i dos dècims de loteria. S'ha anat aprofundint en aquest cas i s'ha pogut saber, gràcies a haver-ho publicat El Español, que existia una trama d'agents de la Guàrdia Civil, relacionada amb les drogues, els prostíbuls i la protecció a narcotraficants.
Des de fa molts d'anys ha quedat demostrat l'odi que tenen molts agents de la Guàrdia Civil als pobles basc i català, i sempre que poden tracten els bascos i els catalans amb prepotència . La setmana passada, la Guàrdia Civil va irrompre al poble d'Altsasu per arrestar Iñaki Abad, Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea i Arats Urrizola, que havien estat condemnats a penes d'entre nou i tretze anys de presó per una baralla que havien tengut en un bar l'octubre de 2016. Com sol passar quasi sempre que es duien a terme aquestes accions, un grup de veïns es va congregar per mostrar la seva solidaritat amb els detinguts. Segons el diari Naiz eu, els agents varen identificar, varen amenaçar i multar més d'un veí dels que hi havien acudit. Però el fet més indignant, segons el periodista basc Martxelo Díaz i segons notícia publicada a Directe.cat, va ser quan un dels agents va denunciar per “desacatament” un veïnat d'Altsasu per no haver respost la salutació dels policies. Qualcú s'ho hagués pogut imaginar? Aquesta notícia ha fet que en conèixer-la, Puigdemont hagi denunciat Espanya com un estat policial. Si encara no ho fos, duu tot el camí per ser-ho.
Allò més gros és que tenim un governant que en lloc de dedicar-se a dialogar i solucionar el problema català, acut a una manifestació a Euskadi contra l'eusquera, que és el mateix que si vengués a Mallorca a una manifestació contra el català. Què espera la presidenta Francina a obrir-li els ulls i a explicar-li que les llengües pròpies de les diferents nacions que formen l'Estat plurinacional espanyol són oficials a la seva terra, que estan en condicions d'inferioritat i que s'han d'establir sistemes per recuperar-les i normalitzar-les? La presidenta de Govern de les Illes Balears també podria recordar al seu company de partit que ha de dialogar i ha de fer que el ministre d'Interior desmunti tot l'aparell adoctrinador que s'ha heretat dels governants del PP i que es pugui arribar a aconseguir que els cossos policials, no siguin res més que agents de seguretat, al costat dels diferents pobles i que mai no vagin “a por ellos”, sinó que ho facin tot “por y para ellos”.
