Després d’una nit electoral sense massa sorpreses, amb una bona part d’electors programats per certs mitjans de comunicació, es pot dir que els resultats eren totalment previsibles. Tant es pot aspirar a trobar en el poder persones de molta vàlua, com persones que no tenguin ni idea de gestionar l’economia i la convivència d’un estat. Si tenim en compte que molts d’electors programats són capaços de fer guanyar un concurs de ball, a una persona que no té massa idees musicals ni de ritme, podran aconseguir que guanyi les eleccions un partit o uns partits que podran governar sense tenir-ne ni idea, i subordinats a uns quants, als seus amos. Si els vots pertanyen a una audiència que potencia un programa en què unes quantes persones es dediquen a vomitar exabruptes contra unes altres, i que utilitzen la càmera per donar-se importància, amb una guarda d’assistents que com més grossa la diuen, més aplaudeixen, poca cosa es podrà esperar de la seva decisió. Com és possible que s’haja caigut tan baix? Com sempre, les persones que ens governaran, intentaran fer-nos creure que governen per a tots, quan no els quedarà més remei que governar per als poderosos, per als que els han finançat perquè arribassin al lloc on es troben. Això si aconsegueixen pactar.
Si els pactes no ens són favorables, continuaran dient que han creat centenars de milers de llocs de treball, quan l’únic que han fet ha estat facilitar els comiats dels que en tenien i crear-ne de nous que no poden considerar altra nom que el de llocs de feina miserables, pel sou ridícul i pel temps que pot ser no supera ni una setmana? Els haurem de sentir a dir que l’economia no s’atura de millorar, que som capdavanters d’Europa, quan les xifres que augmenten són les de les persones que viuen per sota del llindar de la misèria i la pobresa, i que els únics que es beneficien d’un lleuger avanç econòmic són els poderosos, els que no han sofert els problemes de la crisi? Ens marejaran assegurant que són els defensors de la unitat de destí dins l’univers i que els catalans no s’independitzaran, ja que Espanya continuarà alimentant Catalunya, i amagaran el fet pel qual volen impedir que se’n vagin; perquè sense ells, Espanya no subsistiria? Posaran en marxa un sistema educatiu en què a més de la llengua espanyola es potenciarà l’anglesa, i s’entestaran a fer unes quantes assignatures del currículum en anglès, tot per impedir que les llengües pròpies dels territoris que en tenguin, no puguin normalitzar les seves, i desapareguin d’una vegada? També tornaran treure dels armaris del “movimiento” els vells llibres dels anys 50 de Formación del Espíritu Nacional, perquè s’aconsegueixi d’una vegada que tots els espanyols, de totes les províncies, i tots els gallecs, i els bascos, i els catalans, se sentin units en el mateix destí, aquell de pertànyer a la nació més important i poderosa del món i que s’oblidin de voler adquirir la independència del seu miserable petit tros de territori? Tot el que es demana en aquest paràgraf voldria que no fos necessari, perquè amb qualque coalició insòlita, “Podemos” governàs i demostràs que no actuava com la casta.
Es veu que m’he condormit esperant resultats, que s’han anat certificant a mesura que s’acabava el dia 20. L’única certesa és que a partir d’aquest mateix Nadal, s’haurà de tornar a revifar el sentiment independentista al Principat, si és que no volen continuar essent l’ase de les garrotades, ja que se’ls i se’ns voldrà continuar exprimint, al mateix temps que se’ls i se’ns voldrà fer creure que vivim en el millor dels mons. Al Principat tenen la tasca feta, amb poc temps els independentistes superaran el 50%. A nosaltres, a les Illes, ens correspon continuar submisos o acabar de despertar i arribar al 10%, si volem que un dia, puguem arribar al 50. La ruta a seguir té els dos sentits.
