Per un costat, segons l'informe presentat a Madrid per l'Observatori de la Responsabilitat Social Corporativa (Nueva Tribuna, 8-5-13), el 94% de les empreses de l'Ibex-35 tenien presència en paradisos fiscals el 2011. Això representa 33 de les 35 que formen el selectiu espanyol. A manera que ha avançat la crisi queda demostrat que aquesta presència ha augmentat significativament, i el més alarmant és que la gran majoria és per motius diferents als operatius o comercials.
Per un altre costat, segons el mateix informe i mitjà, l'economia submergida arribarà a un valor estimat de més de 195.000 MEUR a finals d'aquest any, però és que al 2012 ja van ser de més de 200.000 MEUR (un 19% del PIB espanyol). I així podríem anar resseguint la dada que supera les de la gran majoria dels països d'Europa, que és del 18,5% de mitjana. Aquesta il·legalitat és centra en sectors de la construcció, indústria, comerç, restauració i immobiliari… i en sub-sectors com poden ser vendes de cotxes i recanvis, bars i restaurants, taxis, autobusos i transport comercials, allotjaments de baix cost, tendes de venda no especialitzada, serveis de menjador i càtering… En fi, queda algun sector ?.
I, per un tercer costat, es fa mans i mànigues per aconseguir un crèdit de l'U.E. per ajudar a la Banca perquè pugui seguir fent el que hauria de fer, que haurem de pagar, amb els seus corresponents interessos, tots els contribuents a España, que no servirà per res més que per mantenir en respiració assistida un mort abans de néixer, com tots els indicis semblen indicar, que és Bankia. És un verdader escarni a la intel·ligència… i a la cara, perquè, per a més burla, hi ha dies que les seves accions -amb un valor no més que simbòlic- puja a la borsa, la qual cosa vol dir que n'hi ha que, inclús, hi fan negoci.
Però, mentrestant, la gent que, a la curta o a la llarga, no és tonta, marca el seu particular index borsari: el del seny i de que, una vegada enganyada, ja no s'en fia per molt que els tripijocs bursàtils ensenyin una artificial fiabilitat.
En tant sols 20 dies Bankia ha rebut ja quasi be 30.000 sol·licituds d'arbitratge en el procés obert el dia 18 d'abril pels clients minoristes titulars de productes híbrids (participacions preferents i deute subordinada) emeses per les entitats que desprès formarien Bankia.
Amb tot el que hi ha per on incidir per suavitzar la catàstrofe, i potser fins i tot evitar-la, el govern agafa el camí més fàcil que és actuar contra les nòmines i les pensions, i apujant els impostos. Es pot entendre que a un partit polític que utilitza el poder per fer això li pugui quedar un sol votant ?. O és que tots els seus votants fan, o farien, igual des del moment en que hi troben explicació i li segueixen fent confiança ?.
Se n'enriuen a la cara de tothom i ens estan deixant sense tot allò que va costat anys i panys en aconseguir amb la suor i llàgrimes dels nostres pares.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
