Un dels canals de mes audiència dels EEUU, el CNBC, ha publicat en un article que “El sentiment independentista es manté fort, i si Catalunya declara la independència prendria una porció important del poder econòmic d'España”. És només una mostra del que es pot llegir a la premsa internacional, no a la de Madrid, que sembla que viu en una altre realitat d'España, en una realitat de només uns quants.
Aquest dies he publicat un article amb el títol ” Ens proposaran tornar enrere ?”, per les veus que senten proposant “oferir-nos” l,Estatut del 2006, resolt pel T.C. el 2010, sencer, sense retallar, a canvi d'oblidar-nos del proces cap a la independència…
En aquest sentit, ja hi ha algú significatiu, com l'expresident Rodríguez Zapatero, que manifesta la necessitat de recuperar “els reconeixements” entre Catalunya i l,Estat per posar fi a la tensió política actual. Si que es cert que ell, estant al govern, poca cosa va fer, apart d'enganyar-nos vilment amb allò de “Apoyaré el Estatuto que salga del Parlament de Catalunya”, però també es cert que la majoria del PP en aquesta legislatura, que ara s'acaba, ha potenciat i elevat al màxim el desencís i la desconnexió d'una molt bona part de catalans amb l,Estat.
Ara ja no es qüestió de fer-se el simpàtic, ni de fer ridículs vídeos intentant parlar en català, ni de fer promeses que l'experiència ens diu que desprès es passaran pel forro i no compliran. El molt de mal que s'ha fet, social i econòmicament, ja pot ser irreparable i, possiblement, l,únic que es pot fer es desfer-se de la prepotència, vestir-se d'humilitat i posar la millor cara a l,asseure,s a la taula de negociació perquè ningú quedi més mal parat del que caldria.
Els hi pot costar molt. D'una o d'altra manera sempre han fet el mateix, son així i no es pot canviar trets de l'ADN tan fàcilment, però sent conscients del que hi ha sobre la taula tot esforç hauria de valdre la pena, si cal, passar per sobre d'un mateix i qüestionar-se alguns punts de la pròpia ideologia.
