Els qui som del Barça i els qui ens agrada el bon futbol tenim la immensa sort de tenir, de tant en tant, regals com el que ens va oferir Messi amb el seu golàs contra el Getafe. Esgotada l’adjectivació per a la magna jugada de l’argentí, estic segur que ens els propers caps de setmana molts nens intentaran imitar-lo en les seves respectives divisions i categories. Perquè al Camp Nou hem pogut veure gols extraordinaris, però el de Messi té aquell aire del nen que juga amb l’equip del poble o de l’escola en alevins i que ja se’l veu que té la màgia que els seus companys no tenen. És un gol d’un nano que s’ho passa bé jugant a futbol a l’escola, al barri, al poble…. o al Nou Camp. Si Messi s’ho passa bé, els culers ens ho passem bé. Johan Cruyff ho va anunciar als seus jugadors quan anaven a sortir a Wembley, aquell gloriós 20 de maig de 1992: “Sortiu i divertiu-vos”.
Quan algú s’ho passa bé fent la seva feina (i es tenen aptituds, evidentment) poden sortir coses excepcionals com les de Messi. Posats en aquest punt, però, voldria destacar el treball fet pel club perquè aquest nano vingués amb 12 anys a Barcelona i fos feliç, junt amb la seva família. I avui, amb l’operació reeixida, m’agradaria fer una mirada tan sols uns dies enrere: acarnissament amb Ronaldinho d’alguns mitjans, qüestionaments dels plantejaments tècnics de Rijkaard, rumors i misteris…. i, de cop, arriba Messi. Ja és ben bé que quan entra la piloteta tot funciona. Qui és avui Ronaldinho? Qui pensa avui en els cotxes d’Eto’o? Al final, tindrà raó en Saura: siguem feliços, home!
