Se’m fa difícil explicar el que va passar ahir al Parlament Europeu. Més que res, perquè se’m remouen un seguit d’emocions, que m’impedeixen ordenar les idees. De totes maneres, ho intentaré. Intentaré explicar-ho. Ahir era dijous i, a les 17:00, la Presidència espanyola de la UE havia organitzat una taula de debat sobre la projecció de la cultura catalana a Europa. És l’única acció que ha dut a terme la Presidència espanyola de la UE pel català. L’única. Una simple taula de debat, malgrat que el català es troba en una situació anormalíssima (és la 13a llengua amb més parlants de la UE i, tanmateix, no forma part de les 23 llengües oficials de les institucions comunitàries). Per a més inri -poder hauria de dir, per a més humiliació-, el Govern espanyol volia fer la conferència en castellà. Increïble, però cert. L’única acció que la Presidència espanyola feia pel català era una conferència al Parlament Europeu en castellà, amb tots els convidats catalans havent de parlar en castellà…
Evidentment, això era del tot inadmissible, i vaig dir que, com a moderador de l’acte, volia parlar en català. Vaja, que parlaria en català. L’Institut Ramon Llull va moure cel i terra perquè fos així. Però la Presidència espanyola de la UE s’excusava amb el pressupost de l’acte. Estava previst que hi hagués interpretació del castellà a l’anglès i al francès, però no pas del català. Tant és així, que l’IRL va haver de dir que ja pagaria la interpretació del català al castellà. I així va ser: finalment vam fer l’acte en català, però vam haver de passar la vergonya que fos l’IRL qui pagués la interpretació. El Govern espanyol es va negar a pagar una simple interpretació al català.
La mala disposició del Govern espanyol amb el català es va fer ahir més palesa que mai. I no només per la qüestió de la interpretació del català, sinó que també per la desgana amb què va organitzar l’acte. La taula rodona la van fer un dijous a la tarda, quan al Parlament Europeu ja no hi queda pràcticament ni una ànima, perquè tots els diputats ja han agafat l’avió cap al seu país. La difusió de l’acte va ser inexistent. Habitualment, quan s’organitza un acte a l’Eurocambra, s’envien correus electrònics informatius al personal, i també es pengen cartells en els espais habilitats. Però en aquest cas, no en vaig veure ni un.
Tot plegat m’ha causat una sensació de menysteniment de la literatura catalana per part del Govern espanyol. No poden ni tan sols dissimular el seu menyspreu pel català. La meva feina, com a eurodiputat independentista i a favor del català, és desemmascarar el Govern espanyol i fer veure la seva política en contra de la llengua. Ho he fet, per exemple, presentant una bateria de 17 preguntes parlamentàries sobre tots i cadascun dels incompliments de Madrid dels acords administratius amb les institucions europees per l’ús del català. Aquesta mateixa setmana el think tank Horitzó Europa va presentar un informe en què demostrava que la majoria de cartes dels ciutadans catalans a les institucions comunitàries no eren respostes en català.
De vegades, penso que totes aquestes dificultats que ens posa el Govern espanyol tenen, com a únic objectiu, fer-nos desistir. És a dir, esgotar-nos fins a tal punt, que deixem de reivindicar. Però bé, qui va dir allò de ‘persistirem’? Doncs això, persistirem un cop rere l’altre, perquè sabem que la justícia està del nostre costat, i perquè això ens dóna una força, una resistència, una valentia, i una alegria per viure, que no se la poden ni imaginar ; ) Persistirem.
