Com comprendrà el lector, haver d’abandonar el paradisíac indret de la poesia per endinsar-se en les clavegueres de la política espanyola fa mandra. I malgrat la lentitud inexorable de la porca resclosa a la que ens fan sucumbir procuraré destresa en l’argument: és intolerable que determinades conjures polítiques i periodístiques s’omplin la boca de “lucha contra el terror” sense, prèviament, responsabilitzar-se del dany irreparable al que sotmeten persones humanes a partir de l’única i vertical excusa: Espanya.
A l’Estat espanyol reflexionar i escriure sobre “terrorisme” pot ésser considerat terrorisme. Per decret, no pot tenir causes ni explicacions. Així doncs, a l’Estat Espanyol, terrorisme és coartada.
Des de 1977 -moment en que es promulga la llei d’amnistia per als presos polítics- fins avui, només als Països Catalans s’han produït més de 250 detencions sota legislació antiterrorista. Cap de les denúncies de tortura presentades ha tirat endavant. Totes han estat arxivades. Tanmateix, a la Unió Europea, Espanya es troba en més d’una causa judicial oberta per tortures. Sense anar més lluny, el cas dels independentistes catalans detinguts i torturats sota les ordres del jutge Garzón el 1992. Pocs anys després, el flamant jutge de la Audiencia Nacional era proposat com a Premi Nobel de la Pau (sic).
Si jo, que no he estat torturat, no tinc paraules per explicar l’esgarrifança que provoca llegir o escoltar el testimoni de qui assegura haver-ho estat: […]em van cobrir el cap i em van obligar a estirar-me entre dues fileres de seients del cotxe, on vaig ser immobilitzat sota els peus de les tres persones assegudes […] em van demanar de « cantar ». Dins el cotxe, on vaig continuar essent apallissat. […]vaig rebre cops al cap, com també descàrregues elèctriques als ronyons. Em van fer escoltar els crits d’agonia d’un altre detingut i em van posar una pistola sota el nas. Finalment, a les 4h45, em van fer signar un paper, em van anunciar que era detingut per la Guardia Civil de Barcelona […] un segon interrogatori, amb el cap tapat per una caputxa que els vigilants estrenyien per tal d’impedir que respirés. Em van obligar a aprendre de memòria les respostes que hauria de donar durant els interrogatoris […]. Com és possible que hi hagi gent que no vulgui escoltar que a l’Estat espanyol encara es tortura?
Fa uns mesos, l’Estat Espanyol qualificava de terrorista l’Èric Bertran, llavors un adolescent de 14 anys, per haver enviat un correu electrònic a un supermercat per reclamar-li l’etiquetatge en català. A l’Èric se li aplicà la llei antiterrorista. El mateix Èric, al llibre “L’institut de la vergonya”, també editat a Proa, explica experiències inesborrables.
Aquesta setmana, a Euskal Herria, ha estat detingut l’Igor. Un jove de 29 anys al que s’acusa de pertànyer a l’organització Euskadi Ta Askatasuna (ETA) i de ser l’autor de l’atemptat de la T-4 a Madrid. L’Igor va romandre incomunicat un dia sencer i, finalment, ingressat d’urgència a l’hospital de Donostia per unes lesions que li han fet perillar la vida. Davant d’aquests fets, Rubalcaba –ministre d’Interior en l’actualitat i amb càrrecs a l’executiu del PSOE de principis dels vuitanta, durant l’etapa GAL (amb un balanç de 29 morts) – afirma que “en España no se tortura. Lo que pasa es que los detenidos tienen la mala suerte de darse golpes contra las puertas". Així, tota la perversitat de la caverna espanyola, amb els grans mitjans de comunicació afins, han obviat la llei i, directament, ja d’entrada, han mentit. Primer perquè, si els danys que revela l’informe mèdic fossin conseqüència de la detenció per part de la Guardia Civil, aquest no hagués estat traslladat d’urgència un dia després de la seva detenció. I segon, perquè no han contrastat ni els “zulos” ni l’autoria de l’atemptat que s’han tret de la màniga a última hora, informació la qual no nego, però si els uns l’han estat utilitzant per amagar criminalitat, els altres per desviar l’atenció d’un acte, també, criminal.
Per acabar, uns apunts: quedi clar per a les ments més retorçudes i intel·lectualment pervertides que jo no tolero la violència en cap de les seves formes. Repeteixo, no tolero la violència en cap de les seves formes. I també, si algú defensa l’actitud del Govern espanyol i no sap demostrar-me’n els motius, el faig còmplice del terror. És més, com a ciutadà, vull saber qui ha estat l’autor de les tortures i vull que se’l tracti com escòria, com qualsevol altre infecte missioner de la intimidació!
L’Estat espanyol, doncs, tortura? Si és així, l’Estat espanyol és feble. Covard. I perd la vida per no haver sabut viure. Llarg Insomni per als torturadors.
