SEGUIU EL FIL DELS MOROSOS!

La PlataformaMultisectorial contra la Morositat (PMcM) ha realitzat un estudi per conèixer la situació de la morositat a Espanya a través d'un sistema d'enquesta. El termini mitjà de cobrament de les vendes a empreses el 2012 va ser de 93 dies, el que va significar una disminució de cinc dies respecte a les estimacions efectuades per al 2011 (98 dies). Es va reduir, per tant, el termini mitjà de cobrament un 5,1%, però s'estava lluny dels 75 dies que establia la Llei 15/2010 del 5 de juliol per al 2012.
El termini mitjà de cobrament que van registrar les empreses en les seves vendes al sector públic es va xifrar en 141 dies, un registre inferior a 21 dies a què es va estimar per al 2011, que va ser de 162 dies (reduint un 13% el termini mitjà de pagament ). Tot i que la xifra ha millorat, queda molt lluny del termini de 40 dies que havia fixat la Llei 15/2010 per al 2012. El 2012, el termini mitjà de pagament a proveïdors disminuir un 13% de mitjana a les AA.PP. i un 5,1% en el sector privat, la ràtio de morositat es va mantenir en el 7%; el 65,4% dels contractes van superar els terminis de pagament a proveïdors permesos
per Llei, i el 75% mai o gairebé mai van exigir als seus clients morosos els interessos de demora. La PMcM ha fet pública una nova proposta que pretén evitar el “frau de llei “que permet als contractistes d'obra pública realitzar legalment pagaments als subcontractistes i proveïdors en terminis que superen els 250 dies. Altres de les propostes clau són que pimes i autònoms no hagin de avançar l'IVA de factures no cobrades, sinó que sigui el deutor morós, i establir un règim sancionador que normalitzi els pagaments entre companyies amb multes exemplaritzants de fins a 900.000 euros.
Té delicte que al 2013, la PIME encara s’hagi de mobilitzar per fer complir directives europees contra la morositat per tal que les regles del mercat lliure s’apliquin a tothom amb equitat és la mostra de com a Espanya una oligarquia dels grans grups econòmics i les cúpules dels grans partits dicta les lleis.
Aquest dies que es parla tant de sobres i corrupció caldria seguir quines són les empreses que apareixen en els casos per veure que algunes d’elles són les beneficiades per la tolerància sistemàtica que els diversos governs espanyols, amb el suport respectiu de la lleial oposició “Turnante” (PPSOE-CiU), han demostrat en les successives legislacions sobre morositat i control d’aquestes. Com també seria interessant seguir les pistes de donacions dels principals beneficiaris de les escandaloses lleis antimorositat i filo-oligopòliques en aquests darrers 10 anys.
Perquè la creuada de la patronal de petites i mitjanes empreses i la Plataforma multisectorial contra la morositat, amb l’abanderat Antoni Cañete al davant, no ve d’ara. Com tampoc ve d’ara, l’actuació pràcticament en solitari al Congrés de diputats d’Esquerra Republicana de Catalunya. Per a mostra tres botons.
Finals del 2003. Davant l’amenaça de la sanció pel 2004 de la Unió Europea a Espanya per incompliment de les directives antimorositat, el Govern del pseudoliberal Aznar es precipita a presentar un projecte contra la morositat que tenia més forats que un Gruyère a favor de les grans constructores i els garns distribuïdors als quals se’ls permetia excepcionalment pagar a 210 dies. Tothom (PPPSOE-CiU) a favor menys el diputat del poblet gal Joan Puigcercós que col·loca una esmena a la totalitat que impedeix l’aprovació de la llei-trampa.
Desembre del 2004. El Govern Zapatero en el tràmit del Congrés i previ pacte entre ERC que era determinant i el PSOE impulsa una llei antimorositat bastant correcta. Curiosament en el tram parlamentari del Senat, una maniobra propiciada des de l’àmbit de justícia i amb el beneplàcit de (PPSOE-CiU) s’introdueixen esmenes que desvirtuen la llei. Pere exemple que tots els terminis fixats de morositat poden ser saltats per un simple pacte entre les parts. Hosti! Si això no és una clàusula oligopsònica, on els grans compradors tenen agafats per les parts nobles als petits i mitjans proveïdors, què és?. Òbviament ERC es retirà de l’acord.
Any 2006 davant el fiasco de cara a les pimes de la Llei 2004, ERC presenta sengles proposicions per crear una comissió de seguiment dels resultats de la Llei antimorositat i una esmena de modificació de la clàusula trampa de la llei (diputats Joan Puig i Jordi Ramon). Proposicions sistemàticament rebutjades pel corró polític la majoria absolutíssima ben connectada amb la casta del Bernabeu i de l’IBEX.
Anys 2010 març Hi va haver discussió al Congrés sobre el projecte de modificació de la Llei del 2004. Deia Ridao:” El conjunt de les nostres esmenes es proposen fixar un termini màxim de seixanta dies, en segon lloc, eliminar la perniciosa, nociva clàusula de llevat de pacte en contra de les parts, i, en tercer lloc, fixar una determinació objectiva del termini de cobrament, que és l'emissió de la factura.”
Sembla que per fi s’havia fet un pas endavant. Doncs no.
Any 2011. Amb nocturnitat i alevosia el 14 de novembre 2011 el PSOE a sis dies de les eleccions del 20 N aprova un real-decreto amb una clàusula que beneficia directament als contractistes ( els de la nissaga Florentino) que no hauran de pagar als subcontractistes en els terminis de les altres empreses 20N.
Així doncs ara que s’aixequen les catifes, algú seguirà la trama de fils i sobres o maletes que uneixen les decisions reiteradament favorables als oligopsonis de la Llotja del Bernabeu i les cúpules dels grans partits del règim de la Segona Restauració?
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2013/02/estirin_del_fil_de_la_morositat_39153.php