Darrerament em titllen de defensar el que ja resulta indefensable. Aclareixo que jo, malauradament, també ho crec així però, soc tan il·lús que encara vull deixar un petit espai per on pugui entrar algú amb dos dits de coneixement que posi damunt la taula una proposta creïble per poder-nos arribar a entendre mínimament, per la que no se'ns maltracti fiscal i culturalment, per la que se'ns reconegui com el que som i volem ser, per la que s'exposin més arguments defensables als unics que en aquest moment hi ha, i que ens deixen clar que així no pot seguir el nostre país. Hi ho vull fer perquè no penso només amb els centenars de milers que ens varem donar la ma el dia de la Diada, creuant i unint de part a part la nostra terra, si no amb les moltíssis que viuen a Catalunya i que, a hores d'ara, estan fets un bon embolic.
Reconec, però, que he d'acceptar aquests comentaris quan puc llegir, d'entre moltes coses gens agradables a la vista com: “El ejercito no puede continuar callado ante la deriva de España, en manos de mafiosos y traidores” promulgat per la subvencionada públicament “Fundación Francisco Franco” (elplural.com, 18-09-13) … o “Espartero tuvo que bombardear Barcelona”, amb que Juan Velarde, a Telemadrid, recordava, i assegurava desprès que “Cataluña es un lastre para España y reclamo mayor contundencia del Gobierno Central para parar las reivindicaciones nacionalistas.”. Aquest mateix senyor desprès assegurava que “Cataluña es una especie de peso que frena la economia española”, i afegia que “Conceder a Cataluña cierta autonomia fiscal al estilo del cupo vasco seria una “carga” que “sufriria” toda la economia española”, (el plural.com, 18-09-13). El qual vol reconèixer, sense voler-ho dir, que no és que sigui un fre, si no més aviat que és molt diferent parlar del 6% del PIB estatal, que representa el País Basc (8% si hi ajuntem Navarra), que del 20% que hi aporta Catalunya.
O que les imatges que, sortosament, van quedar gravades de l'assalt a la Llibreria Blanquerna, on es celebrava la Diada a Madrid, siguin argumentades a Intereconomia (elplural.com, 17-09-13) per l'advocat dels assaltants -reprodueixo-: “Negó que se hubieran producido agresiones durante el boicot al acto y que apenas se produjo “la entrada en un local”. También dejo caer que el gas pimienta que se empleó en el acto y causo lesiones pudo haber sido empleado por “los escoltas” de los políticos presentes”… o, “el problema del separatismo en Cataluña o las Vascongadas se dilucida en el resto de la nación, pero España ha perdido el aliento viril”.
Ho reconec, si, que això que es pot llegir, i que molta gent creu i subscriu, que ha existit, existeix… i que anirà amb augment fins ves a saber on, hauria de fer-me abandonar ja qualsevol marge de confiança però cadascú és com és i jo soc dels que creuen que parlant la gent s'entén. Fa un temps ja vaig escriure un altre article en aquests mateixos termes amb el títol “És ser il·lús ?”… Segueixo sent un il·lús ?.
Publicat al http://www.reusdigital.cat/
