Que el govern de Madrid és incapaç de fer sortir l’economia del pou on va participar a ficar-la, ja és sabut fins i tot pel seus millors defensors.
Que el govern de Madrid, mancat d’idees, mira de tapar les esquerdes i de dissimular forats amb l’escassa convicció del qui fa una feina que no domina, és cosa clara dins i fora d’Espanya.
Que el govern de Madrid, amb el senyor anomenat ZP a la davantera, mira de trencar el mínim possible de vaixella amb la remota esperança de no perdre les properes eleccions, és una mena de cant del cigne del qui no s’agrada quan es mira al mirall.
Que el govern de Madrid hagi contribuït a la pèrdua de posicions de Catalunya de cara al món en els aspectes industrials, de recerca i culturals només s’explica per la voluntat que han demostrat d’ ignorar les nostres qualitats, no fos cas que semblem més d’Europa del que a la meseta és tolerable.
Que el govern de Madrid sigui el que mana en les nostres coses és un fet legal i per tant amb una base ferma que només amb fermetat es pot canviar. Els camins, com per anar a Roma, són diversos i només cal posar-nos a caminar tots en la mateixa direcció.
