La desinformació, les anomenades “fake news” és un dels problemes més greus de la societat digital, postindustrial i postmoderna del segle XXI. Aquest fet s’ha incrementat en els darrers mesos amb la campanya nord-americana i la posterior victòria de Donald Trumph. De fet fa unes setmanes l’actua inquilí de la Casa Blanca va parlar en un acte públic que a Suècia hi havia hagut un atemptat terrorista, quan això no era veritat. Aquesta estratègia de les “fake news” , és a dir de la manipulació matussera i intoxicadora fa molt de temps que s’utilitza, per part del govern espanyol, per desprestigiar al procés d’alliberament nacional i social de Catalunya .I és una tàctica tan o més perillosa que l’ofec econòmic o la piconadora judicial .
No hi ha dubte que en les darreres setmanes, amb l’anomenada “operació diàleg” s’ha intentat de totes totes “donar-nos gat per llebre”•. Fins hi tot, no fa gaire, es va produir un episodi sobre una possible negociació, en què diferents fonts espanyolistes es van contradir entre elles: en volien vendre “bou per bèstia grossa”. Ara hem entrat, en aquest any 2017, en una etapa dura , en que tant al gener com aquest mes de febrer hem pogut llegir i escoltar diverses possibles “solucions tetosteròniques” com per exemple les declaracions que va fer el President del Grup Prisa a la premsa de la competència, tot expressant la necessitat d’una intervenció, via article 155 de la CE, a Catalunya. Les actituds forassenyades i “tardofranquistes” es van repetint als mitjans i a les tertúlies de l’altiplà madrilenya; fins i tot en alguna tertúlia de casa també s’escolta alguna pujada de to. De tota manera, el més preocupant és això de les notícies falses; per exemple, ara ha sorgit una mena de “joker” o paraula màgica que es diu “negociació” però que només és fum. S’insisteix des del govern espanyol en els “famosos” 46 punts, però això és el passat. Les “fake news” que intenta aplicar la superestructura espanyolista -més enllà de l’executiu espanyol i la maquinària judicial- intenta provocar el desprestigi del govern, els partits i la societat catalana en el seu conjunt. La democràcia implica posar la urnes . I això mai pot ser un delicte, a menys que es consideri que certes idees no es poden defensar amb llibertat i dignitat. És clar que la manipulació i intoxicació cerca dividir els partits i la societat catalana, per tal que no es pugui convocar un referèndum . Procurem no caure en el parany de les “fake news”.