Ho sabien les dones que tenien un home que les apallissava? Doncs, per què continuaven amb ell? Com així deixaven que les insultàs diàriament? Per què li toleraven tota casta d’improperis? Per què quan tenien ganes d’anar-se’n, aquell home no els ho permetia? És possible escollir viure lliurement amb una altra persona si la relació és d’amo i esclau? Per què hi ha tantes persones que s’entossudeixen a voler mantenir aquesta relació de domini? Qui o què les justifica?
Aquest paràgraf no me l’ha fet recordar cap desgraciada notícia que sol aparèixer en els mitjans de comunicació amb massa freqüència, sinó que ha estat per una sèrie de notícies com aquestes i moltes més de semblants:
Aragó nega a la Generalitat el permís per fer una enquesta sobre l’ús del català a la Franja. Partits i agrupacions aragoneses donen suport al seu Govern i consideren la petició catalana com una ingerència més. També afirmen que a la zona oriental d’Aragó només es parla castellà i aragonès. Que només parlen català les persones a qui la Generalitat ha pagat perquè ho facin.
El diari El Mundo, deu dies abans de la consulta del 9 de novembre a Catalunya, va plantejar una enquesta demanant als lectors si veurien bé que l’Estat empràs la força per impedir la consulta esmentada. Va penjar l’enquesta a les 12 de la nit i 9 hores més tard havien votat unes 12.000 persones, un 62% de les quals havia votat que sí.
A la nit de Nadal de TVE, Joan Manuel Serrat va ser un dels protagonistes. A més, va compartir escenari amb Pablo Alborán, Estopa, Lolita i Miguel Ríos. La polèmica va començar quan Serrat va cantar algunes cançons en català. A partir d’aquell moment va començar a rebre nombroses queixes i insults a través de les xarxes socials. Igualment varen rebre insults Pablo Alborán i Estopa per haver cantat dues cançons en català amb Joan Manuel Serrat.
L’associació “Libres e iguales” té com a objectiu la deslegitimació intel·lectual i moral del nacionalisme i creuen que s’ha de suspendre l’autonomia catalana durant deu dècades. Aquesta associació va ser presentada com a modèlica a l’ambaixada espanyola als EUA. Es volia presentar a Barcelona amb una xerrada d’unes quantes persones, però tres d’elles, com Jiménez Losantos no hi varen voler anar. Aquest deia que no anava a Catalunya perquè li feia fàstic. Per tant varen decidir que rodarien una pel·lícula on expressarien el seu pensament. Aquesta dura dues hores. Albert Boadella va afirmar que el Govern de la nació havia de fer notar als catalans que existia i que fes notar que els catalans pertanyien a aquesta nació, fins i tot, si era necessari, amb les armes.Així, continuava Boadella, després d’una intervenció armada a Catalunya, als catalans els passarien les ànsies independentistes sense plantejar gaires més problemes. Félix de Azúa demanava als polítics catalans que fessin el salt, ja que tot això es podia liquidar en un mes i si no es feia així continuarien donant la tabarra anys i panys. Losantos, entre altres animalades, deia que havien convertit Barcelona en una granja nazi. Aquesta pel·lícula es va presentar a Barcelona just abans del 9N per personalitats com Mario Vargas Llosa, Adolfo Suárez Illana, Arcadi Espada i la directora de l’àrea internacional de FAES, Cayetana Álvarez de Toledo.
